Fa anys que la política espanyola està fortament condicionada per la violència. L'1 d'Octubre la policia va apallissar al mig del carrer els ciutadans que anaven a votar en un referèndum. Fa un parell d'anys es van produir les esperpèntiques riuades de simpatitzants d'extrema dreta al carrer Ferraz, davant la seu del PSOE, on van ser freqüents els episodis de violència física, tot i que des del Partit Popular les aplaudien com a formes exemplars de violència ciutadana. Fa poc més d'un any, Aznar va deixar anar allò de “qui pugui fer, que faci”.
Són només alguns exemples que tots tenim dins la memòria, però en tenim per omplir tot el diari. La violència no són només els cops de la policia: hi ha violència judicial, institucional, mediàtica i, fins i tot, com hem sabut recentment, violència tributària, com la que exercia el ministre Montoro contra els que no el complaïen. Aquestes violències són exercides contra la ciutadania, o contra els seus representants, des de les mateixes institucions democràtiques, pervertides com a instruments de persecució i repressió polítiques. La majoria de vegades això ha estat fet des del Partit Popular o des del seu entorn: són hereus dels guanyadors de la Guerra Civil, ho saben i els agrada deixar-ho clar. Ha comptat també amb la connivència del PSOE, que sovint ha volgut oblidar que era hereu dels que van perdre la guerra, i ha jugat a fer de partit sistèmic amb una mà lligada a l'esquena. Ara en tasta les conseqüències, amb una dreta envalentida fins al punt de processar el fiscal general de l'Estat, o d'organitzar concentracions en què el càntic més repetit per les masses és "Pedro Sánchez, fill de puta". Els autors de tota aquesta violència són els que ara volen fer creure, amb la sobreactuació habitual, que les protestes de diumenge a Madrid, que van impedir el final d'una competició ciclista, van ser un esclat de violència impulsada, naturalment, per Pedro Sánchez, a qui també fan responsable del cop d'estat independentista o d'alinear-se amb el terrorisme de Hamàs.
Enmig de tot això no podia faltar una enquesta d'El Mundo que vaticini una marea electoral blava (ja la van anunciar fa dos anys, i van perdre) i que posi encara més nervis dins Junts, que té por d'haver de pagar el suport al govern de Sánchez amb una sagnia de vots a favor de l'extrema dreta racista d'Aliança Catalana. El Mundo també ha tret en portada uns suposats membres de la kale borroka que haurien participat en les protestes propalestines de diumenge a Madrid: en diuen "tumult", preparant el camí per a la criminalització i la judicialització de les protestes, com ja van fer amb les manifestacions independentistes catalanes. La portada és falsa i ha estat desmentida per fonts policials. Aquest diari forma part d'un grup de mitjans encara incomprensiblement tinguts per seriosos (Unamuno en deia “cochina prensa madrileña”) que tenen el trist mèrit d'haver obert, a la seva tan estimada Espanya, el camí al periodisme porqueria. La pitjor violència que es pot exercir des del periodisme és la de la desinformació.
