CDC presenta el concurs de creditors

Després de mesos en preconcurs, un administrador concursal prendrà el control de la formació

Convergència Democràtica de Catalunya emprén el camí final cap a la seva liquidació. Segons ha pogut saber l'ARA, la formació fundada per Jordi Pujol el 1974 ha presentat aquest dijous el concurs de creditors al jutjat mercantil número 9 de Barcelona, amb la represa dels tràmits judicials després del punt més àlgid de la pandèmia. CDC ja va entrar en preconcurs al final del desembre del 2019 i havia de presentar el concurs el 30 de març, ja que la llei concursal dona un termini de dos mesos i un mes més de pròrroga per intentar arribar a un acord amb els creditors. Tanmateix, amb la pandèmia i l'aturada de l'activitat del poder judicial es va frenar el procediment i no ha sigut fins ara que Convergència ha pogut presentar la documentació al jutjat. 

La formació, que va governar fins a 29 anys la Generalitat (el 2016 va decidir la seva pròpia extinció per crear el PDECat), arriba a aquesta situació amb un deute de 4,3 milions d'euros, segons fonts del partit, i amb tot el seu patrimoni compromès pel passiu hipotecari i l'embargament de les seus pel cas Palau. Ara el jutjat nomenarà un administrador concursal perquè es faci càrrec dels números i així iniciar la liquidació de CDC, de manera que la mínima estructura que hi havia ara perd el control de l'entitat jurídica. 

Segons fonts del partit, el deute està repartit amb els grans bancs catalans. Concretament, CDC deu 2,1 milions d’euros a CaixaBank i 1,5 milions al Banc Sabadell, mentre que entre 600.000 i 800.000 euros correspondrien al Banco Popular (actualment Santander) per crèdits electorals. Aquest últim deute, d'acord amb les mateixes fonts, està en litigi al Tribunal Suprem, ja que es deu a un crèdit electoral que la formació havia de tornar amb les subvencions parlamentàries després de les eleccions del 2016, però que finalment no es van atorgar perquè la mesa de la cambra espanyola no els va aprovar la fórmula per tenir grup propi (tenien 8 diputats). CDC, però, creu que li corresponia. 

Ara, amb el concurs de creditors, l'administrador haurà de valorar tots els números i comprovar els passius i els actius.  

A aquest deute s'hi podrien sumar els diners que faltin (si en falten) per pagar el decomís dels 6,6 milions d'euros de la sentència del cas Palau. Dependrà del valor que tinguin les seus que el jutge els va embargar durant el procés judicial. En aquell moment el mateix partit les va quantificar en uns 3,6 milions per cobrir la fiança que li havia posat el jutge de tres milions (malgrat que la Fiscalia li havia demanat apujar-la fins a sis, el magistrat ho va rebutjar). Amb la sentència de l'Audiència de Barcelona confirmada pel Tribunal Suprem ara començarà el procés d'execució: el lletrat de justícia ha de taxar les seus que CDC havia dipositat al jutjat i posar-les a subhasta pública per saber quants diners se'n poden treure. En funció del resultat, si no n'hi ha prou per cobrar el decomís, Hisenda s'haurà de personar en el concurs de creditors. Si finalitzat el procés CDC no pot pagar, caldrà veure si les parts personades en el cas Palau, en el marc de l'execució de la sentència, demanen al PDECat o a JxCat que responguin per Convergència com a "successors". En la resolució del cas Palau, l'Audiència Provincial ho va rebutjar en el cas del PDECat (acabava de néixer), però va deixar una escletxa perquè es pogués reclamar en el procés d'execució de la sentència. La defensa de CDC i el PDECat sempre han negat que això sigui possible perquè els fets es van produir abans que el Partit Demòcrata existís. 

D'altra banda, el procediment per liquidar el partit en el marc del concurs de creditors pot trigar anys i per això no es preveu que finalitzi abans de la investigació en marxa a l'Audiència Nacional sobre el cas 3%. Allà, el jutge José de la Mata investiga tant CDC com el PDECat com a successor seu –tot i que delimita els efectes en aquest procés judicial– per delictes de tràfic d’influències i blanqueig de capitals.

La decisió de posar punt final al partit

Va ser el 21 de maig del 2016, en l'anomenat superdissabte, que els militants de CDC van decidir posar punt final al partit. Dels 14.000 militants registrats llavors per votar, la majoria ho van fer per liquidar el partit i fundar-ne un de nou, el PDECat. Però un 32,57% van demanar renovar les estructures de Convergència, mantenint viu el partit. Alguns fins i tot es van quedar militant a la formació, sense fer el trànsit al Partit Demòcrata. Aquests van pagar quota fins al 2019.

De fet, CDC, malgrat quedar inactiva políticament el 2016, ha tingut presència tècnicament a les eleccions, ja que als comicis del Parlament del 2017 s'hi va presentar en una coalició amb el PDECat amb el nom de JxCat, perquè la nova formació tingués drets electorals. El mateix va passar al Congrés de Diputats. Ara bé, això va canviar a partir de les eleccions municipals del maig del 2019 i del 10 de novembre a la cambra espanyola, perquè qui va forjar la coalició va ser el Partit Demòcrata (ja havia generat drets electorals propis) i Junts per Catalunya. 

El precedent d'Unió i ICV

CDC no és l'únic partit que ha acabat en una situació de concurs de creditors. La seva parella de ball durant anys, Unió, també va quedar liquidada el 2017 per la impossibilitat de retornar 22 milions de deute. De fet, Convergència va haver d'assumir la part del passiu de CiU que li corresponia als democristians perquè aquests no el van incloure en els seus comptes. Una part dels dirigents democristians són ara al partit de Ramon Espadaler, Units per Avançar, que es va presentar a les últimes eleccions al Parlament amb el PSC i ara estudia fer-ho amb el nou Partit Nacionalista de Catalunya. 

També ICV està en un procés concursal. El juliol de l'any passat també va acordar presentar un concurs per un deute de 9,2 milions d'euros, després que els comuns es neguessin a assumir el passiu. Iniciativa va deixar de presentar-se com a partit a les eleccions quan Catalunya en Comú va configurar el projecte de confluència. En el seu codi ètic hi diu que "per mantenir una acció política independent de grups de pressió o d’interessos empresarials, no acceptarà crèdits bancaris ni assumirà deutes ni compromisos anteriors contrets per altres organitzacions amb entitats financeres” i, de fet, ja en la gènesi del projecte va acordar amb ICV que no assumiria el deute que arrossegava.