La CUP torna a obrir la porta a un referèndum després de les pròximes eleccions

Els cupaires defensen un nou embat amb l'Estat i creuen que cal una correlació de forces diferent

Malgrat les veus posteriors a l'1-O, per a l'independentisme la celebració d’un nou referèndum no ha acabat de ser mai una pantalla passada. Fins i tot es va plantejar com a resposta a la sentència del judici del Procés, però l’inici del diàleg entre els dos governs l’ha aparcat a curt termini. La CUP, molt crítica amb l’etapa de desgel que ha endegat ERC amb el PSOE –a la qual s’ha sumat JxCat– i que es va concretar dimecres amb la primera reunió a la Moncloa, ha decidit prendre la iniciativa. I la seva aposta passa per un nou embat amb l’Estat. En la proposta programàtica per a les pròximes eleccions, els cupaires defensen la necessitat d’exercir el dret a decidir, tot i no concretar explícitament aquest cop si ha de ser necessàriament amb un nou referèndum. Sigui com sigui, el document, al qual ha tingut accés l’ARA i que es votarà diumenge en un consell polític extraordinari, advoca per "tornar a posar sobre la taula l’objectiu d’un nou moment de ruptura i de desobediència institucional i col·lectiva com va ser el referèndum d’octubre del 2017 vinculant la conquesta de drets socials i democràtics amb l‘exercici efectiu del dret a l’autodeterminació".

La formació anticapitalista busca fixar així un nou horitzó davant el que qualifica com el final del Procés per la decisió de les "forces potencialment aliades", en referència a JxCat i ERC, de "tancar per dalt l’escletxa oberta al règim del 78" i de no aconseguir impulsar una etapa constituent com van prometre després de les eleccions del 21-D. Els cupaires, però, adverteixen que "la fase d’ordre no té per què ser indefinida" i tornen a aixecar la bandera de la desobediència per avançar en la ruptura i en l’assoliment de la República Catalana. Fonts de la CUP consultades per aquest diari admeten que "la via referendària és una opció", però avisen que "és absurd plantejar-la sense una correlació de forces diferent" –les enquestes apunten que els cupaires guanyarien suport a les urnes.

Després de defensar el mandat de l’1-O en solitari, la formació anticapitalista ja va recuperar l’opció de celebrar un nou referèndum el mes de maig de l’any passat. Davant la paràlisi de l’executiu, va acordar reclamar la convocatòria d’una nova consulta unilateral "amb la intervenció de la comunitat internacional". Amb el convenciment que Espanya no activarà cap mecanisme democràtic per abordar l’autodeterminació, els cupaires insistien aleshores en impulsar una "insurrecció democràtica" amb un nou referèndum. Una cita amb les urnes que, a parer seu, calia anar acompanyada d’una mobilització "massiva i sostinguda" que permetés garantir aquest dret davant la "falta de valentia política i honestedat" dels dos grans partits independentistes, que considerava que només buscaven una "oportunitat de negociació amb l’Estat a mitjà termini".

La CUP recupera l’opció de celebrar un nou referèndum

Atraure els descontents

Aquesta proposta es vol vehicular amb una candidatura àmplia a les pròximes eleccions al Parlament que s’erigeixi com "una esmena a la restitució del règim del 78" i que es converteixi amb una força decisiva amb un programa amb un marcat accent social. Un front d’esquerres que explori els límits que les altres dues grans forces "han desistit de fer" i que apel·li als desencantats per la seva gestió després de l’1-O, però també als votants de Podem que no han vist amb bons ulls el pacte amb el PSOE.

La CUP confia en sumar diverses organitzacions polítiques al seu projecte, però remarca en el document que en cap cas serà una coalició i que es mantindran les sigles de la seva formació en el nom de la candidatura. Per assolir aquesta plataforma electoral renovada, en la qual no entrarien ni Primàries, ni Solidaritat, ni Demòcrates, la CUP iniciarà de manera immediata converses amb organitzacions pròximes, però també altres organitzacions autodeterministes i anticapitalistes amb trobades descentralitzades arreu del territori.

La formació assembleària, com ja va fer a les últimes eleccions al Congrés, es decanta per incloure exdiputats i excàrrecs municipals a les llistes per aprofitar el seu lideratge i bagatge polític en una candidatura que es vol tancar a finals de març per preparar amb garanties la campanya. Com ja ha anat fent en els últims mesos, el partit assembleari es mostra disposat a assumir responsabilitats de govern després dels comicis, tot i subratllar que la mobilització al carrer és essencial per revertir l'actual situació d’estancament.

  • Etiquetes