Política 13/02/2022

Castella rica, Lleó pobre

Viatge a la comunitat autònoma que més pateix l'efecte aspirador de Madrid

2 min
Vistes i paisatges prop de la autovia A1 que va de Burgos a Madrid a la alçada del poble d'Encinas, a la província de Segòvia.
Dossier Castella rica, Lleó pobre Desplega
1
Castella rica, Lleó pobre
2.
"Amb l'AVE pots anar a treballar a Madrid cada dia des de Valladolid"
3.
"Aquí la gent viu de les jubilacions de la mineria, i els joves marxen"
4.
Burgos, la província 'catalana' de Castella i Lleó
5.
Els gràfics que expliquen les eleccions de Castella i Lleó

Valladolid-Lleó-Burgos"Les estadístiques del conjunt de Castella i Lleó les pots llançar a les escombraries, no serveixen per a res. El que hi ha és una profunda divisió entre un est ric i un oest pobre". A l’altra banda del telèfon sona la veu d’algú que està acostumat a explicar realitats econòmiques complexes. Es tracta de José Manuel Gutiérrez, catedràtic de fonaments d’anàlisi econòmica de la Universitat de Salamanca. "L’única cosa que uneix tot Castella i Lleó és la pèrdua de població", explica des de València, on està ara uns dies cuidant del seu pare en un territori amb clima més benigne. Per tant, ell mateix participa, ni que sigui de manera temporal, en aquest èxode que és el gran problema de la regió. Gutiérrez dibuixa tres realitats: les províncies "riques", que són Burgos, Palència, Sòria i Valladolid; les que són "hinterland de Madrid", Segòvia i Àvila, i les "pobres o empobrides", que són Lleó, Zamora i Salamanca, justament les que corresponen a l’antic Regne de Lleó i on ara batega un fort sentiment de greuge comparatiu.

Seguint les seves instruccions, doncs, ens disposem a abandonar la idea de fer una retrat de conjunt de Castella i Lleó per agafar el microscopi i recórrer sobre el terreny les diferents realitats que componen la comunitat autònoma més gran d’Espanya, un 20% del territori, però que només n'acull un 5% de la població. Uns 2.250 municipis dels quals el 90% tenen menys de 1.000 habitants i el 30% menys de 100. Un gran calidoscopi que va de les planícies castellanes als boscos fronterers amb Galícia i Astúries, i que componen un mosaic de paisatges i estils de vida molt difícils de governar des d’una perspectiva unitària. En part, les eleccions autonòmiques que se celebren aquest diumenge han de donar resposta a una pregunta difícil: com es governen territoris tan diferents entre si?

El primer dia seguirem el curs del Duero fins a Valladolid i després a Lleó. El segon visitarem la perifèria lleonesa, la comarca d'El Bierzo i la vall minera de Laciana. I el tercer anirem a Burgos, la capital industrial castellanolleonesa.

Primer dia: Peñafiel, Valladolid i Lleó

Segon dia: la perifèria lleonesa, la comarca d'El Bierzo i Laciana

Tercer dia: Burgos

Dossier Castella rica, Lleó pobre
Vés a l’ÍNDEX
stats