El Govern manté que la CUP és el "soci preferent" de la legislatura

Els cupaires condicionen l'entesa a "fixar l'horitzó" per a un nou referèndum

3 min
El president del Govern, Pere Aragonès, amb les diputades cupaires Dolors Sabater i Eulàlia Reguant en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl Govern es resisteix a abandonar el discurs del 52%. Tot i el cisma dels pressupostos, la manca d’un full de ruta compartit i els reiterats desacords –teòrics i pràctics– amb la CUP, l’executiu manté que la seva prioritat és entendre’s amb la formació anticapitalista en aquesta legislatura. Així ho ha expressat aquest dimarts en roda de premsa la portaveu Patrícia Plaja, després que en les últimes setmanes el president Pere Aragonès hagi apostat per refer la majoria independentista trencada arran de la negociació pels comptes. “La CUP continua sent el soci d’investidura d’aquest govern i el soci preferent d’aquest govern”, ha remarcat en la compareixença posterior al consell executiu.

La posició des de Palau venia precedida per diverses declaracions en sentit contrari que el diputat Xavier Pellicer havia fet en les últimes hores en una entrevista a l’ACN. El cupaire afirmava que, “malgrat el seu relat”, el Govern no ha demostrat fins ara amb fets la voluntat d’acord amb el partit assembleari. “La CUP mai ha semblat el soci preferent del Govern”, sentenciava, i assenyalava com a exemples el pacte amb els comuns per als pressupostos o les votacions amb el PSC al debat de política general al Parlament. Amb tot, descartava la “influència” dels anticapitalistes en el rumb de la legislatura si no s’avança en drets socials i nacionals. “Ni la podrem ni la voldrem tenir”.

La “cortina de fum” del diàleg

Més enllà de les topades pel model de país, evidenciades amb el rebuig de la CUP als macroprojectes del Hard Rock o els Jocs d’Hivern, Pellicer aprofita l’entrevista per avisar el Govern que no pot utilitzar la taula de diàleg amb l’executiu espanyol com a “cortina de fum” per no avançar cap a l’autodeterminació. Per als cupaires, el referèndum ha de ser el “desllorigador” per superar la “desmobilització” actual i donar continuïtat al Procés. I malgrat que Pellicer admet que probablement l’eventual nova votació sobre la independència no serà la “definitiva”, destaca la necessitat de “fixar l’horitzó” per celebrar-la.

En aquest sentit, considera que seria “engrescador” que Aragonès concretés la data d’un nou referèndum a la qüestió de confiança que ERC i la CUP van pactar per al 2023, a la meitat del mandat. “Podríem aconseguir un gir en la legislatura i sortir de la desmobilització”, opina. Amb el no dels anticapitalistes als pressupostos, però, els republicans consideren que el president ja no està lligat al compromís de renovar la confiança del Parlament. Plaja, per contra, ha reivindicat la vigència de l’acord d’investidura per rebatre el qüestionament de la taula de diàleg i ha recordat que l’aposta per la negociació amb Madrid era un dels punts pactats amb la CUP.

Sigui com sigui, i amb Junts fora de les converses amb la Moncloa, Esquerra afronta el repte d’aconseguir resultats en la pròxima trobada amb la delegació espanyola per poder legitimar la seva estratègia davant del conjunt de l’independentisme. La segona reunió de la taula en l’etapa Aragonès està prevista per al gener, segons va confirmar fa setmanes la mateixa Plaja. No hi ha, però, una data concreta fixada i es desconeix si hi ha avenços o no en els treballs discrets que estan mantenint els equips tècnics de les dues parts. “L’objectiu d’aquest Govern és culminar amb èxit el procés d'independència a través d’un referèndum d’autodeterminació reconegut”, repetia aquest dimarts la portaveu de l’executiu. El govern espanyol manté un mur davant aquest horitzó.

stats