El decret del govern espanyol posava en entredit l'amnistia?

Els juristes consultats consideren que els tribunals espanyols ja tenien l'obligació d'esperar les resolucions del TJUE en les qüestions prejudicials

3 min
Santos Cerdán i Carles Puigdemont

BarcelonaEl PSOE i Junts han mantingut un pols fins al final sobre els decrets que s'havien de convalidar aquest dimecres al Congrés dels Diputats, un dels quals incorporava una reforma de la llei d'enjudiciament civil que establia que quan hi hagi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'acordarà la "suspensió" del procediment fins que Luxemburg respongui a la pregunta. Finalment, però, aquest precepte ha caigut per un pacte in extremis entre els dos partits: segons la formació de Carles Puigdemont, "amenaçava la viabilitat de la futura llei d'amnistia". El PSOE, malgrat haver cedit davant dels juntaires, fins ara havia negat que afectés l'aplicació de la norma i argumentava que l'obligació de suspendre el procés judicial ja existeix actualment de facto. Qui tenia raó?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons els experts consultats per l'ARA, la reforma no implicava un canvi respecte a la situació actual, ja que la mateixa qüestió prejudicial ja porta implícita l'obligació d'esperar la resposta de Luxemburg. També fonts del TJUE refermen que això ja forma part del procediment de les prejudicials: es remeten a l'article 23 de l'Estatut del tribunal europeu, en què es dona per fet que "l'òrgan jurisdiccional nacional suspèn el procediment" quan "sotmet l'assumpte" al TJUE. I també es desprèn així de les recomanacions del mateix organisme: "Encara que l'òrgan jurisdiccional nacional segueix sent competent per adoptar mesures cautelars, especialment quan es refereixi a la validesa d'una disposició, la presentació d'una petició de decisió prejudicial implica la suspensió del procediment nacional fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï".

És a dir, els experts consideren que, amb la legislació actual, els tribunals hauran de suspendre igualment el procediment si eleven una qüestió prejudicial sobre l'amnistia al TJUE. El catedràtic de dret penal i advocat Fermí Morales afirma: "La mateixa pregunta té un efecte suspensiu", ja que argumenta que si un jutge pregunta a Europa com ha d'aplicar una determinada norma el més lògic és que s'esperi a tenir una resposta. Té la mateixa opinió la catedràtica de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Ana Carmona, que sosté que la suspensió va associada a la mateixa qüestió prejudicial. "És ja un principi operatiu" actualment, diu, "no canvia res": "Només hi dona una cobertura formal".

L'advocat penalista i expert en euroordres Narcís Trenado també creu que no hi ha cap canvi substancial i que aturar els procediments quan hi ha una prejudicial ja és la pràctica habitual dels tribunals en totes les jurisdiccions. És més, considera que aquesta reforma hauria donat "garanties" d'ara endavant als independentistes, tenint en compte que sempre s'han refiat de la justícia europea.

Per la seva banda, l'advocat penalista Xavier Melero opina que la reforma de la llei d'enjudiciament civil no introduiria canvis respecte a l'actualitat. "No entenc que tingui importància", afirma, ja que forma part d'una "norma comunitària". De fet, el lletrat dubta fins i tot que els jutges puguin acudir a Luxemburg per intentar frenar la llei d'amnistia: considera que és molt difícil argumentar que afecta el dret europeu. "No veig marge [tècnic] per fer una qüestió prejudicial", assevera, i recorda que la figura de l'amnistia està prevista en el tractat de lliure circulació de les persones i que no representa cap inaplicació dels tractats europeus a Espanya dels delictes relacionats amb la corrupció com la malversació. "No és una amnistia de derogació, sinó una amnistia que afegeix una excepció a través del dret de gràcia", diu.

Cas Junqueras

Si fins ara els tribunals ja estaven obligats a esperar-se al que digués Luxemburg, com expliquen els experts el cas d'Oriol Junqueras? Quan va ser escollit eurodiputat era a la presó i el Tribunal Suprem va preguntar si l'havia d'alliberar perquè prengués possessió al Parlament Europeu tenint en compte la immunitat. Ara bé, el magistrat Manuel Marchena va dictar la sentència del Procés que inhabilitava Junqueras sense esperar la resposta de Luxemburg. Després de la resolució, en tot cas, va traslladar al TJUE que la resposta a la seva pregunta sobre quan s'adquiria la condició d'eurodiputat seguia "tenint interès", malgrat que no es va poder aplicar a Junqueras. Sí que se'n van poder beneficiar, en canvi, Carles Puigdemont i Toni Comín quan el TJUE va dictaminar a favor del president d'ERC.

Ana Carmona considera que aquest cas és diferent, perquè la prejudicial no afectava el procediment principal dels fets de l'1 d'Octubre sinó que era una peça sobre la seva situació personal. "Ja s'havia conclòs el procediment", remarca, amb relació al judici, i afegia que la pregunta al TJUE estava relacionada amb la situació processal de presó preventiva de Junqueras i la seva acta de diputat. Argumenta el mateix Morales. En aquest sentit, posen sobre la taula un altre exemple: el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, sí que es va esperar que el TJUE es pronunciés sobre les euroordres arran del cas de Lluís Puig a Bèlgica.

stats