El Govern s'encomana al "seny" i el català centra les reivindicacions de la Diada

BarcelonaUn dia després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret que blindava el català a l'escola, la defensa de la llengua ha centrat els missatges dels partits i les entitats per la Diada en la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova. Ara bé, el govern de Salvador Illa ha evitat referir-se a la polèmica resolució —que ja ha anunciat que recorrerà— i ha optat per encomanar-se al "seny" i "l'ambició" amb què creu que cal conduir Catalunya. Així ho ha traslladat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, després de l'ofrena, que ha transcorregut amb normalitat fins que un xàfec ha obligat a aturar les declaracions als mitjans. Malgrat això, l'acte ha seguit sota la pluja (fins i tot hi han actuat castellers) i ha permès a les entitats deixar les corones als peus del monument.

Si dimecres Salvador Illa apostava en el seu discurs institucional per "centrar Catalunya", aquest dijous la portaveu del Govern ha defensat que la Diada "no ha de ser un exercici de nostàlgia, sinó un punt de partida" per mirar endavant. Paneque ha instat a mantenir "viu el nervi nacional i civil" que al llarg de la història ha fet avançar Catalunya, que ha reivindicat com a terra d'acollida i de "respecte". Al migdia, en un acte a l'Institut d'Estudis Catalans, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, sí que s'ha referit explícitament a la llengua: ha reiterat el compromís del Govern amb el Pacte Nacional i, anant un pas més enllà, s'ha conjurat per plantar cara als sectors "contraris a la normalització del català que tracten d'esquarterar l'idioma". A primera hora, Catalunya rebia una felicitació des de la Moncloa. El president espanyol, Pedro Sánchez, celebrava la Catalunya "oberta, plural i amb ambició de futur", però amb una falta d'ortografia: hi afegia una imatge amb la senyera amb una paraula accentuada incorrectament: "díada".

El Govern ha tancat l'agenda institucional de la Diada amb un acte d'accent cultural al Teatre Nacional de Catalunya, conduït per la periodista Aurora Massip. L'acte volia posar en valor la "pluralitat" de Catalunya i les seves diverses realitats socials i culturals. Per fer-ho, ha recordat la figura i el llegat de Paco Candel, de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement. Hi han intervingut, entre altres, Antonio Orozco, Els Amics de les Arts, Queralt Lahoz, Ignasi Terraza i la Coral Vozes i el Cor Groove, a més dels ballarins Núria Guiu i Pere Seda i l'actor Àngel Llàcer.

Rull denuncia les "amenaces" al país

Qui sí que s'ha referit obertament a la sentència del TSJC és el president del Parlament, Josep Rull. Després de l'ofrena al monument a Casanova, ha assenyalat dues "amenaces" per al país: la no aplicació de la llei d'amnistia per part del Tribunal Suprem i el retrocés de la llengua, que també ha denunciat el secretari general de Junts, Jordi Turull. En aquest últim punt, el partit independentista ha trobat un aliat inesperat en l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha lamentat la "incomprensió i a vegades hostilitat" que han de patir els barcelonins per parlar català. Lluïsa Moret, portaveu del PSC, també ha reivindicat la llengua com a "pilar del país".

Esquerra ha aprofitat per recordar que per als republicans la independència i la justícia social són "una sola lluita". Ho ha fet des del monument a Rafael Casanova el seu líder, Oriol Junqueras, en la seva única intervenció durant la Diada –ERC ha cancel·lat el seu acte polític per la pluja i després ha estat Elisenda Alamany qui ha anat a la manifestació–. Des de Comuns, Gemma Tarafa ha demanat que se segueixin "ampliant drets" i, de passada, ha retret a Junts que ahir votés en contra de la reducció de la jornada laboral. També l'hi han retret CCOO i la UGT, que han advertit que seguiran lluitant "sense parar" fins a aconseguir les 37,5 hores setmanals.

Ni Vox ni Aliança Catalana han participat de l'ofrena, com tampoc el PP català. El seu líder, Alejandro Fernández, s'ha tornat a desmarcar de la Diada i ha optat per comparèixer des de la seu del partit a Barcelona per carregar contra la "normalització" que predica el Govern i que, a parer seu, no es produeix perquè les decisions importants es continuen prenent "a Bèlgica", amb Carles Puigdemont com a interlocutor. Alberto Núñez Feijóo també ha felicitat la Diada als catalans: ho ha fet en un missatge a X primer només en castellà, que ha esborrat, i que ha substituït per una versió bilingüe, també en català. “Per una Catalunya per a tothom, en convivència i en llibertat”, ha escrit.

La CUP ha participat en l'homenatge a Gustau Muñoz, assassinat per la policia espanyola l'11 de setembre del 1978, i ha recalcat que "l'única solució a l'emergència social" i a "l'agressió" contra el català és la independència.