Les cinc preguntes que deixa la ruptura del Govern

BarcelonaFinalment Junts per Catalunya deixa el Govern. La militància del partit que presideix Laura Borràs ha optat per sortir de l'executiu català. Una trencadissa que obre molts interrogants. N'analitzem cinc.

Què farà Pere Aragonès?

El president de la Generalitat ha de comparèixer en les pròximes hores per explicar què farà a partir d'ara. Descartat l'escenari d'un avançament electoral en què, en ple xoc independentista i amb el PSC disparat a les enquestes, ERC hi tindria més a perdre que a guanyar, la idea del president passa per seguir governant en solitari. En els pròxims dies es nomenaran nous consellers –s'intentarà que sigui amb celeritat per traslladar una imatge de normalitat el més aviat possible– i s'haurà de forjar un nou sottogoverno per substituir els 250 càrrecs que deixa vacants Junts i que ara hauran de fer les maletes.

Continuarà algun conseller de Junts?

Aquesta és una pregunta que ha circulat en les últimes hores davant del posicionament clar d'alguns consellers de Junts com ara Victòria Alsina o Jaume Giró a favor de continuar al Govern. És probable que el president de la Generalitat parli un per un amb cada conseller de JxCat en les pròximes hores per confirmar el seu adeu, però sembla difícil que Alsina o Giró continuïn a l'executiu. Tot i que tots dos van començar la legislatura com a independents, en els últims mesos s'han fet militants de Junts i no s'espera que es desmarquin ara del resultat de la consulta.

Es trencarà Junts?

Aquesta és una de les principals preguntes que deixa la jornada. L'ajustadíssim resultat de la consulta i la distància entre les dues ànimes del partit, que s'ha fet més evident encara en els últims dies, dibuixen un futur incert. El secretari general, Jordi Turull, s'ha mantingut finalment neutral en la consulta i això li dona una mica més de marge per intentar recosir les dues sensibilitats, però el resultat de la votació reforça clarament Laura Borràs i Carles Puigdemont i debilita el sector del partit amb un passat a Convergència i que en els últims dies s'havia mobilitzat per mantenir-se a l'executiu. Un sector on hi ha moltíssims alcaldes i regidors que, quan falten vuit mesos per a les municipals, veuen com el seu partit deixa el Govern. El resultat de les municipals –on ja no està clar que Xavier Trias sigui alcaldable per Barcelona– pot ser clau per al futur de Junts per Catalunya.

Quina oposició farà?

Un altre dels debats que s'hauran d'abordar des d'aquest mateix divendres: un cop trencat el Govern, ¿quin ha de ser el rol de Junts a l'oposició? ¿Marcar perfil però allargar la mà per arribar a acords puntuals amb Esquerra i continuar mostrant perfil governamental? ¿O situar-se com el principal adversari dels republicans per desgastar l'executiu d'Aragonès i intentar forçar eleccions anticipades tan aviat com es pugui? La temptació frontista existeix, però volar tots els ponts amb Esquerra també posaria en risc tornar a forjar governs independentistes en el futur i limitaria molt el terreny de joc de Junts, que podria quedar-se sense aliats possibles si un dia té opcions de recuperar la Generalitat.

Esquerra pot sobreviure al Parlament?

Amb només 33 diputats, el de Pere Aragonès serà a partir d'ara el Govern amb menys suport al Parlament de la història. Tanmateix, els republicans confien a poder allargar la legislatura i tirar endavant alguns dels projectes clau de la legislatura amb geometria variable. A l'espera de veure si és possible assolir acords puntuals amb Junts tot i la trencadissa, el PSC ha allargat la mà en diverses ocasions per convertir-se en socis del Govern, igual que els comuns, que mai s'han tancat a entrar a l'executiu. Tanmateix, dependre del PSC al Parlament debilitaria la posició d'ERC a Madrid, la clau dels republicans aquesta legislatura. També la CUP, distanciada d'ERC pel que fa a l'àmbit nacional, podria arribar a acords amb Aragonès si, un cop Junts ha sortit del Govern, l'executiu s'escora definitivament a l'esquerra. Els pressupostos, que s'haurien de començar a negociar aviat, seran la pedra de toc del nou escenari.