02/03/2024

L'Audiència Nacional, fàbrica imminent de nous presos polítics (o exiliats)

3 min
El diputat d’Esquerra Rubén Wagensberg durant una intervenció al ple.

BarcelonaEncara sense acord per l’amnistia, Junts i el PSOE escuren els últims dies de negociació amb una amenaça judicial que ara ja va prenent forma: en pocs dies hi podrien haver nous presos polítics o exiliats. Les instruccions per terrorisme, ara dividides entre el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, representen un atac a la línia de flotació de la llei i dificulten la posició de Junts, que ha proclamat que no acceptarà una norma que deixi fora una part dels represaliats.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quan fa unes setmanes va anunciar que s’instal·lava a Suïssa, Ruben Wagensberg va voler evitar el terme exiliat perquè, de fet, no tenia cap requeriment judicial concret. Però sí una amenaça latent. Ara, quan el Tribunal Suprem el citi a declarar i no s’hi presenti estarà en la mateixa situació, per exemple, que Marta Rovira. Presumiblement, la magistrada instructora, Susana Polo, també citarà Carles Puigdemont, però ell ja es va convertir en peça de caça major per a la judicatura espanyola el 2017, quan es va exiliar a Bèlgica per evitar la presó. Com la que ara s’exposen a afrontar la resta d’investigats pel jutge Manuel García-Castellón, en aquest cas a l’Audiència Nacional.

L’amnistia no serà efectiva –si és que acaba havent-hi acord– fins d'aquí a uns mesos, però fonts de les defenses estan convençudes que pel camí arribaran nous moviments del magistrat. La presó preventiva és un escenari que ningú gosa descartar, tenint en compte que es manté la tesi de terrorisme, malgrat que no l'avalin les versions dels Mossos, del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) ni de l’Agència de Seguretat Aèria. Com ja va succeir durant la instrucció de la causa per l’1-O, els informes de la Guàrdia Civil són els que fonamenten els indicis del jutge. Per exemple, quan conclouen que la mort d’un ciutadà francès per un atac de cor es podria haver evitat si els manifestants no haguessin bloquejat l’aeroport. Fins i tot van comprovar que, en un dia qualsevol, un trajecte d’anada i tornada des de l’Hospital de Bellvitge fins a la T-1 dura menys de 15 minuts, i això que el SEM va atendre la víctima un minut després de rebre l’avís i se’l va traslladar en helicòpter per la gravetat de l’infart.

L'amnistia i Venècia

L’alternativa a la presó és optar per l’exili. Aquesta és una decisió que serà personal i que no només Wagensberg ha valorat des que l’Audiència Nacional va reactivar la causa. Amb nous presos polítics o exiliats, l’amnistia es convertirà encara més en una eina urgent per a l’independentisme, conscient que difícilment podrà blindar-la de l’acció dels jutges que la vulguin combatre, especialment en les acusacions per terrorisme. En el recent informe de la Comissió de Venècia –encara un esborrany–, que avala la pertinència de la llei, els experts remarquen que els jutges han de tenir l’última paraula precisament per garantir la separació de poders. Els primers a haver d’optar per presó o exili, per cert, seran els activistes Dani Gallardo i Adrián Sas.

Els detalls de la setmana

1.
Un 25% de juraments en català
Jesús María Barrientos

Aquesta setmana s’han lliurat els despatxos judicials als 44 jutges sortits de l’acadèmia que han triat Catalunya. En l’acte oficial, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, els va recordar la importància d’adaptar-se al context on treballaran i, per tant, el benefici d’aprendre el català –la gran majoria venen de fora de Catalunya. De moment, onze dels 44 van optar per fer el jurament en català.

2.
El català de Plataforma per Catalunya
La vicepresidenta Laura Vilagrà i el diputat Jordi Terrades.

Els pressupostos ja han començat a debatre’s al Parlament i els consellers s’esforcen a explicar als grups parlamentaris les bondats del projecte. La vicepresidenta, Laura Vilagrà, hi va defensar, per exemple, les subvencions per motiu de llengua davant dels atacs de Ciutadans. “Sí, continuarem pagant a Plataforma per Catalunya”, va reivindicar en un lapsus que va provocar una remor de fons i algunes rialles. "Ui! Ara se me n'ha anat molt", va reaccionar Vilagrà explicant que, evidentment, es referia a Plataforma per la Llengua.

stats