La metamorfosi de rebel·lió a sedició i... a desobediència?

El fiscal busca culpabilitzar Trapero i López d'accions de mossos independentistes

No hi ha diverses instruccions de la causa del Procés. No: n'hi ha una de sola. Tot i que els fets s'enjudiciïn en tribunals diferents, la investigació exprés –el comandant de la Guàrdia Civil, secretari dels atestats, ha admès amb franquesa, de manera espontània, que els demanaven rapidesa per lliurar el material– ha estat sota el comandament del tinent coronel Daniel Baena.

Els fruits de la collita Baena s'han recollit primer sota el paraigua del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona –la mare de tota la investigació segons l'advocat José María Macías, mà dreta de Carlos Lesmes a la Comissió Permanent de Consell General del Poder Judicial (CGPJ)–, i s'han repartit després al jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, i a la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Per aquesta raó, el magistrat instructor Pablo Llarena va poder tirar endavant una investigació accelerada. Era bufar i fer ampolles. Si ja estava fet! Llarena va fer de cinquè fiscal de la causa més que de jutge instructor. Es tractava de fer diversos viatges a Barcelona, tenir un dinar amb el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, veure els arxius, assenyalar el material i fer-lo enviar a Madrid.

Baena va trobar el document EnfoCATs el 20 de setembre del 2017 a casa de Josep Maria Jové, i el va considerar la prova d'allò que ja veia des del novembre del 2015, quan el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, li va cursar la primera instrucció per investigar els delictes de rebel·lió i sedició. És a dir: la insurrecció a Catalunya.

Però el mapa, com ha explicat Alfred Korzybski, no és el territori. A Baena i el seu equip li va passar el que advertia el científic i filòsof polonès-americà, és a dir: identifiquen mapes i territoris confonent models de realitat amb la realitat mateixa.

El fiscal Carballo va interrogar el seu testimoni de càrrec Baena com a aperitiu. Però el pes de la declaració –en hores i recorregut pels documents– va recaure en el comandant-secretari dels atestats, que va descriure una sedició tàcita del major Trapero ("Va ser l'assessor del comitè estratègic de l'1-O però no de manera conscient").

Ahir el fiscal va utilitzar atestats i correus basats en missatges d'un xat de mossos independentistes per endossar a Trapero –al qual es presenta com Jo, el Suprem, la novel·la d'Augusto Roa Bastos sobre el dictador perpetu de la República del Paraguai, José Gaspar Rodríguez de Francia– per demostrar que el major i els seus comissaris van donar pistes als col·legis de votació per actuar davant l'arribada dels Mossos l'1 d'octubre del 2017. Per això el coronel Diego Pérez de los Cobos va declarar al fiscal que les "pautes d'actuació" que havia cursat Trapero, més que pautes eren pistes. La seva font d'inspiració –elemental, estimat Watson!– eren Baena i els seus nois.

Carballo també va utilitzar el testimoni d'un guàrdia civil que va seguir els fets a Lleida i que, sobre la base d'una acció de dos Mossos d'Esquadra que van actuar pel seu compte, ha presentat Trapero i, en aquest cas, també el seu número 2 i futur cap dels Mossos sota el 155, Ferran López, com a promotors d'una connivència amb els organitzadors del referèndum. Però, esclar, ¿com és que no van informar al ministre Juan Ignacio Zoido d'això abans de nomenar el 28 d'octubre del 2017 López successor de Trapero? ¿O és que Zoido també estava en la connivència?

La rebel·lió s'ha transformat el 14 d'octubre del 2019 en sedició. Ara els fiscals intenten ressuscitar el mapa de la sedició, però tampoc ho aconsegueixen. La pròxima metamorfosi és la desobediència... i alguna cosa més?