Mor el fiscal del Suprem que investigava Joan Carles I

MadridEl tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, ha mort aquest dimecres a Madrid als 71 anys. Era el número 2 de la Fiscalia i l'encarregat d'investigar Joan Carles I. Fundador de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), Campos va arribar a la Fiscalia del Suprem el 1996, després de passar per la Fiscalia Provincial de Madrid i la de Barcelona entre 1978 i 1982. El 2005 es va convertir en fiscal de sala i el 2012, en fiscal delegat en matèria d'assumptes econòmics. Per aquesta experiència, el 2020 la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, li va encarregar el lideratge de les diligències d'investigació sobre els moviments de diners del rei emèrit a l'estranger.

Aquest any Delgado encara el va fer pujar fins al primer graó de la institució i el va proposar com a tinent fiscal del Suprem, en substitució de Luis Navajas, que es va jubilar. Així ho va acordar el govern espanyol el 12 de gener. L'últim any i mig, un dels principals punts d'interès judicial a la capital de l'Estat ha estat la carpeta de Joan Carles I, que Campos i el seu equip encara mantenen oberta ara com ara. Tot i que es dona per fet que no es presentarà querella contra l'anterior monarca, el tinent fiscal encara no havia arxivat les diligències. De fet, la que fa referència al fons multimilionari a l'illa de Jersey, l'última que es va incorporar a la investigació arran d'un sumari del Sepblac, es prorrogarà fins al juny de l'any vinent.

El decés arriba a la recta final de la investigació a Espanya, però només dos dies després que Suïssa exonerés de responsabilitat les persones investigades per l'ocultació de 65 milions d'euros que Joan Carles I va rebre el 2008 de l'Aràbia Saudita. El fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, no va veure prou relació entre aquests diners –que van anar a parar a un compte de Corinna Larssen arran d'una donació irrevocable de l'emèrit– i el contracte per les obres de l'AVE a la Meca a un consorci d'empreses espanyoles. Les indagacions de Bertossa havien alimentat la carpeta de Campos, que precisament va començar per aquesta investigació. Després, hi va incorporar els indicis sobre l'ús de targetes black a nom de terceres persones i els de l'esmentat fons a l'illa de Jersey.

La decisió de Suïssa va barrar encara més el recorregut de les diligències de Campos i concloïa que no es podia acreditar la presumpta activitat comissionista de l'excap d'estat espanyol. Un dels últims episodis sonats en el serial judicial de Joan Carles I es va produir quan a principis de setembre el diari El Mundo va publicar frases literals d'una comissió rogatòria del fiscal traspassat a Suïssa en què atribuïa a l'emèrit indicis d'haver cobrat “comissions i altres prestacions” similars a través de la seva “intermediació en negocis empresarials internacionals”. Assenyalava la possible comissió de delictes de blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, frau i tràfic d'influències. L'ocultació a Hisenda la va reconèixer ell mateix amb les dues regularitzacions de prop de cinc milions d'euros davant l'Agència Tributària.

Una llarga malaltia

La Fiscalia General de l'Estat ha informat en una nota de premsa que Campos ha acudit aquest matí al seu lloc de feina al carrer Fortuny de Madrid i que ha mort aquesta tarda al seu domicili. Patia una malaltia des de feia temps, expliquen fonts de l'organisme sense donar més detalls, i aquest estiu es va sotmetre a una operació. Malgrat el problema de salut, continuava anant al seu despatx a treballar. El ministeri públic destaca el seu "exemple de professionalitat, discreció, lleialtat i honestedat. Un dels millors penalistes d'aquest país".