Política 22/10/2021

Com el pacte entre PSOE i Podem per al TC va superar els vetos previs del PP

El conservador González-Trevijano compta amb els suports per ser el nou president

3 min
Ramón Sáez Valcárcel: “Assistim a la descomposició institucional del CGPJ i cal buscar models de recanvi”

Madrid"El pacte entre el partit socialista i Unides Podem feia bastant de temps que estava tancat. Va ser un acord entre els dos partits per compensar la retirada dels candidats de la formació lila al CGPJ, la magistrada Vicky Rosell i el magistrat José Ricardo de Prada", assenyala a l'ARA una font judicial que ha seguit pas a pas les negociacions entre els partits de la coalició governamental i el Partit Popular.

El PP ha tingut un comportament que, en contra de les aparences, podria qualificar-se d'erràtic, sempre guiat per les seves conveniències.

El novembre del 2018 el PP va segellar en secret l'acord amb el PSOE per nomenar Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem, president del Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial (CGPJ). El secretari general del PP, Teodoro García Egea, havia explicat al portaveu d'aquest partit al Senat, Ignacio Cosidó, un argumentari tan llarg com matisat per persuadir els senadors de la bondat del pacte entre l'exministre Rafael Català i la llavors ministra de Justícia, Dolores Delgado, que havia estat reprovada al Congrés per iniciativa dels populars.

El blanc de les crítiques dels senadors era el magistrat de la secció penal de l'Audiència Nacional José Ricardo de Prada. En el pacte PP-PSOE, De Prada, per iniciativa d'Unides Podem, seria nomenat vocal del CGPJ.

Els whatsapps de Cosidó

Cosidó explicava: "L'únic que pot sonar malament són els nomenaments d'alguns vocals del PSOE, però el pacte previ suposava no posar vetos a noms, per no eternitzar la renovació. [...] En qualsevol cas, treure De Prada de l'Audiència Nacional és bo. Millor de vocal que posant sentències contra el PP".

També la magistrada Vicky Rosell, que havia sigut objecte d'una investigació a la sala segona, el ponent de la qual havia sigut Manuel Marchena, i que va resultar arxivada, va "caure" misteriosament de la llista de candidats a vocals després d'una reunió entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez.

Però en els últims intents de pactar la renovació del CGPJ, aquest mateix 2021, el PP va justificar la seva negativa per la insistència d'Unides Podem en el nomenament de De Prada, a diferència del que van explicar García Egea i Cosidó el novembre del 2018.

Els noms pactats aquesta setmana van ser intercanviats pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i García Egea en una reunió que va tenir lloc dimarts a la tarda al Palau de la Moncloa.

La incorporació de dos candidats procedents de la sala penal de l'Audiència Nacional que, a més, són membres de la mateixa secció, la primera –Ramón Sáez i Concha Espejel–, ha facilitat el pacte, segons fonts judicials.

Tot i que la majoria conservadora de set continua en peu, el sector anomenat progressista es reforça sumant cinc magistrats reals.

D'una banda, Encarna Roca, a la qual inicialment s'adscrivia a aquest sector, ha acabat el seu mandat com una de les defensores més conseqüents dels recursos de Vox.

I, de l'altra, el magistrat Fernando Valdés, del grup progressista, va dimitir l'octubre del 2020.

La llei orgànica del TC, article 16.3, estableix que amb cada renovació de magistrats el ple procedirà a elegir el seu president per un termini de tres anys.

El president es tria entre els magistrats que estan en els últims tres anys del seu mandat, i si decideixen renunciar podria triar-se un magistrat dels següents mandats.

Entre els mandats que expiraran a mitjans del 2022 hi ha el dels conservadors Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.

Política de "garrotades"

Fonts judicials assenyalen a l'ARA que el candidat que compta amb més possibilitats de ser elegit nou president és Pedro González-Trevijano fins al juliol del 2022. És ell qui ha liderat el sector conservador en el que ja es coneix com la política de les "garrotades" contra el govern en cada ple del TC. I González-Trevijano, segons aquestes fonts, no té intenció de renunciar a la presidència en favor d'altres possibles candidats conservadors amb mandats que vencerien el 2026, com és el cas de Ricardo Enríquez. A més, González-Trevijano compta amb el suport d'Enrique Arnaldo, un dels nous magistrats conservadors, per ser president. El vicepresident, en tot cas, seria el progressista Juan Antonio Xiol, el mandat del qual també acaba el juny del 2022.

L'últim ple convocat pel president sortint, Juan José González Rivas, tindrà lloc el 26 d'octubre. Serà també el de l'última "garrotada" de l'actual TC: la declaració com a inconstitucional de la pròrroga de l'estat d'alarma per la pandèmia durant sis mesos decretada pel govern de Pedro Sánchez i aprovada pel Congrés de Diputats.

  

   

stats