El TEDH, sobre la llei d'amnistia: "Un jutge no es pot posicionar sobre l'esborrany perquè seria interferir en un procés democràtic"
La presidenta del Tribunal de Drets Humans no descarta preguntar a Espanya sobre la futura llei quan estigui aprovada
ParísA diferència del poder judicial espanyol, la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Síofra O’Leary, ha rebutjat aquest dijous fer qualsevol comentari respecte a la llei d'amnistia que estan acabant de negociar el PSOE, ERC i JxCat, i que es votarà dimarts de la setmana que ve al Congrés. O’Leary ha advertit que els jutges no han de valorar una llei que encara no s'ha votat. "Un jutge no es pot posicionar sobre l'esborrany d'una llei abans que s'aprovi perquè seria interferir en un procés democràtic", ha avisat la presidenta en referència a la llei d'amnistia que s'està tramitant i que a l'Estat ha estat criticada des de fa mesos per associacions de jutges espanyols. "Hem de deixar que les autoritats competents a Espanya continuïn amb la seva feina", ha afegit.
De fet, a l'Estat, les associacions judicials majoritàries –de tall conservador– van posar el crit al cel contra la llei d'amnistia, i es van succeir manifestacions de magistrats davant dels jutjats expressant-ne l'oposició frontal. L'associació judicial progressista també es va indignar per les referències al lawfare de l'acord PSOE-Junts. El Consell General del Poder Judicial també s'hi va manifestar en contra amb una declaració institucional en què afirmava que l'amnistia és "l'abolició de l'estat de dret", "violenta la independència dels tribunals" i "pot posar en perill la democràcia". Fins i tot el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón va arribar a comparar l'amnistia amb l'esclavitud. Així doncs, l'advertiment del TEDH topa de ple amb la resposta articulada fins ara per bona part de la judicatura espanyola.
El que sí que ha dit la presidenta de l'alt tribunal europeu, O’Leary, aquest dijous és que no descarta traslladar a Espanya preguntes sobre la llei d'amnistia quan aquesta estigui ja aprovada, com fa habitualment el tribunal amb qualsevol legislació aprovada a qualsevol país. En aquest cas, encara amb més raó atès que la llei podria fer que el TEDH renunciï a pronunciar-se sobre els recursos que van presentar els líders del Procés que van ser condemnats i posteriorment indultats per l'1 d'Octubre. En qualsevol cas, O'Leary, durant la roda de premsa anual de l'organisme amb seu a Estrasburg, ha recordat que per al Tribunal els casos relacionats amb el Procés són "prioritaris" i s'estan gestionant el més ràpid possible.
La decisió del TEDH amb l'amnistia aprovada
Així doncs, a l'espera d'analitzar la llei d'amnistia, el TEDH continua amb l'anàlisi dels recursos que van presentar els nou ex-presos polítics –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– contra la sentència de l’1 d’Octubre del Tribunal Suprem i que Estrasburg va admetre a tràmit a finals de setembre. Els líders del Procés acusen Espanya de vulneració dels seus drets fonamentals. Ara bé, un cop s'apliqui la llei d'amnistia als represaliats del Procés, Estrasburg haurà de decidir si l'amnistia suposa una reparació suficient i deixa sense efecte els recursos interposats pels líders independentistes. I és que el TEDH podria considerar que, com que s'haurà extingit la responsabilitat penal, han perdut la condició de víctimes, un dels requisits que estableixen els seus estatuts per mantenir vius els casos.
