ENTREVISTA: RESPOSTES CONTRA LA CRISI

Quirze Salomó: “Si no anem augmentant els sous, no sortirem d’aquesta grisor”

Entrevista al president de Nostrum

Quirze Salomó (Sabadell, 1962) ha fet retornar Nostrum als beneficis gràcies a un model basat en el volum: va abaixar radicalment els preus i, gràcies a això, l’empresa de menjar preparat s’ha expandit ràpidament, ha multiplicat per sis la producció, ha doblat la facturació i ja dóna diners.

Ha passat, la crisi?

Fa temps. Però en l’últim any i escaig n’hi ha hagut les conseqüències: tots volem fer-ho tot i tenim menys poder adquisitiu. Aleshores apareixen propostes de consum diferents.

Ara la gent es mira més el cèntim.

La gent és més austera. Li agrada treure la palla i quedar-se el gra.

Nostrum n’és un exemple?

No tothom es pot permetre aquest model. Nostrum s’ha adaptat a les noves demandes del consumidor, que tenen a veure amb la crisi, però no al 100%. El mercat del menjar per emportar-se, que és el que liderem, està explotant. I això és més important que l’adaptació de preu.

I amb la mentalitat empresarial, què ha fet la crisi?

La restricció del crèdit, per exemple, ha fet i farà canviar molt la manera d’interpretar una empresa. La necessitat d’ajustar costos ha fet començar polítiques de lean management, de ser molt eficients. No et pots permetre ximpleries.

Respecte al crèdit, quina solució hi ha per trencar la dependència dels bancs?

Cadascú trobarà la seva, però és evident que el finançament bancari s’ha acabat. Hi ha altres opcions.

Aquí hi ha una certa al·lèrgia a buscar socis.

Hi ha qui en té. Jo no. Hi ha una nova generació de gestors i d’empresaris que aquestes coses les veuen diferent. La mentalitat de botiguer en part es va acabant, tot i que té coses positives que espero que no s’acabin. Aquí hem confós projecte empresarial amb propietat del capital, i no és necessàriament el mateix.

Però les empreses encara en depenen, del crèdit. ¿S’està obrint l’aixeta després de les reformes?

No. Els bancs han de canviar de mentalitat de riscos, perquè si no tornaran a fer el mateix que van fer.

I ens queden canvis legislatius, com les reformes laborals. Què li semblen?

La normativa laboral d’aquest país s’ha de simplificar molt i s’ha de mirar que treballar molt no estigui penalitzat, com ara. Superar la crisi demana treballar molt, i s’ha de facilitar.

¿Contractar ha de ser més barat o només més fàcil?

Si no anem augmentant els sous de la gent, no sortirem d’aquesta grisor. Això és un repte. No és fàcil, però s’ha de fer.

Però com?

La manera de fer-ho és lligar-los a objectius i treballar tots pels èxits. Reivindico la meritocràcia.

D’aquí uns dies és l’Onze de Setembre. Com viu el procés?

Això és un procés polític i nosaltres som una empresa, i com a tal no tenim cap posició. Personalment, és un repte que té el país i veurem què dóna de si.

Hi veu una oportunitat?

Si es fa amb il·lusió, genera oportunitats, i fins i tot Espanya hi té coses a guanyar. Si es fa amb trencament, hi perdrem tots.

Normalment els empresaris tenen reserves a parlar d’això. Per què?

Perquè a la resta d’Espanya no s’ha entès i no ens podem permetre desviar l’atenció cap a coses que no ens pertoquen. Aquest no és el principal maldecap que tenim les empreses.

El consum està en fase expansiva?

Estem avorrits, grisos. No està en fase expansiva. El consum hi entrarà si trobem la manera de millorar les bases salarials.

I reduir l’atur...

Per això cal que els que treballem treballem més. Així generarem més riquesa, i farem de motor perquè s’hi incorpori més gent.

Més continguts de

El + vist

El + comentat