L’èxit de la sonda Rosetta: trepitjar un cometa per primer cop
El robot Philae aterra a la superfície i ja envia dades per entendre l’origen de la vida
Barcelona“Som a la superfície del cometa! El mòdul Philea està parlant amb nosaltres. Som al cometa!” Amb aquestes paraules, plenes d’emoció, s’anunciava ahir al centre de control de l’Agència Espacial Europea (ESA) a Darmstadt (Alemanya) l’aterratge del mòdul de la sonda Rosetta al cometa 67/P Txuriumov-Guerassimenko, conegut com a Txuri pels científics. La notícia va arribar a l’hora prevista, pocs minuts després de les cinc de la tarda, i després de 10 anys de viatge de la sonda per l’espai. Les abraçades i els aplaudiments dels responsables de la missió no eren estranys: per primera vegada a la història una sonda ha tocat la superfície d’un cometa. Es preveu que s’hi quedi més d’un any per explorar la composició del cometa Txuri.
“Aquest és un gran pas per a la civilització humana”, va afirmar Jean-Jacques Dordain, director general de l’ESA, després de les primeres celebracions. Les seves paraules culminaven un dia de tensió, neguits i llargues esperes que, finalment, va acabar bé. Malgrat alguns problemes amb el sistema de subjecció, el centre de control va confirmar que el mòdul estava ben ancorat a Txuri i amb la majoria dels instruments en funcionament. Des d’ara i fins al desembre recollirà dades fins ara desconegudes sobre la composició del cometa. I el punt àlgid de la missió serà a l’agost, quan la seva òrbita assoleixi el punt més pròxim al sol. La missió es donarà per acabada el desembre del 2015.
La sonda Rosetta passarà a la historia de l’exploració de l’espai no tan sols perquè és la primera a aconseguir que un robot aterri a un cometa, si no perquè el coneixement científic que se’n tregui respondrà a qüestions fonamentals sobre els orígens de l’Univers i de la vida a la Terra. Els cometes són els objectes més primitius del Sistema Solar i han mantingut un registre dels processos físics i químics que es van produir durant les primeres etapes de l’evolució del nostre Sol i del Sistema Solar, fa prop de 4.600 milions d’anys. Lluny del Sol han mantingut la seva composició original, amb material gelat i una mica de matèria rocosa. Per això se’ls considera com els icebergs de l’espai. Només quan un cometa es balanceja cap al Sol (és el que farà Txuri) comença a evaporar-se i a generar la cua. Molts científics també creuen que els cometes van esculpir la superfície de planetes i satèl·lits, fins i tot de la nostra Lluna, i que en xocar contra la Terra en el seu període formatiu van escopir molècules crucials per al creixement de la vida.
Una desena d’instruments
Durant els últims anys, diversos telescopis han pogut observar els cometes des de la Terra o des de satèl·lits, com el Soho i el Hubble. Però aconseguir posar un robot com Philae a la seva superfície permet obtenir dades fins ara impossibles. Philae porta 10 instruments que permetran recollir informació sobre les propietats químiques i físiques de l’àrea seleccionada de la superfície del cometa. L’espectròmetre Alice permetrà reconstruir la història tèrmica del cometa; és a dir, la calor que va produir en el passat. Això permetrà saber on es va formar el cometa i per on ha viatjat.
Un altre instrument, Consert, transmetrà ones de ràdio fins al nucli per així poder-ne fer un retrat robot. Altres instruments analitzaran amb diverses tècniques fins als més petits grans de pols i el gas, el de la superfície i el que flueix cap a fora des del nucli. Cal tenir en compte que els cometes són els objectes del Sistema Solar més rics en gasos congelats. L’aigua és un dels elements més abundants i per això es creu que van contribuir a l’existència de l’aigua a la Terra. Els instruments que porta Philae també permetran analitzar amb cura la composició isotòpica de la matèria. Els cometes són molt rics en carboni i s’espera trobar molècules orgàniques que expliquin també l’origen de la vida a la Terra, tot basant-se en la hipòtesi àmpliament acceptada que ells van ser els que van conrear el planeta Terra amb les macromolècules que van donar lloc a la vida. El robot va equipat amb una broca que podrà perforar fins a 23 centímetres. També se n’estudiarà la física i la química de la cua quan es formi i la interacció amb el vent solar. S’enregistrarà tota l’evolució durant el que es coneix com a període de periheli: el període d’acostament al Sol fins a arribar al seu màxim.
Una jornada plena de tensió, neguit i sort
La sonda Rosetta i el mòdul Philae es van separar ahir a les 9.35 hores del matí, tot i que la confirmació no va arribar al centre de control de l’ESA fins a mitja hora més tard. El mateix va passar amb l’anunci del canvi de rumb de les dues naus i el de l’aterratge final (tot i que es va saber passades les 17 hores, la sonda havia aterrat al voltant de les 16.40). L’espera dels diversos senyals de telemetria es va fer llarga, i es van viure neguits i tensions al llarg del dia. L’èxit de la missió, segons van admetre els experts, depenia en gran part de la sort: des de les 10 hores la sonda viatjava de manera autònoma. No podien fer-hi res més.
