Catalunya, més lluny de reduir la pobresa i l'exclusió social infantil

Unicef alerta que s'està retrocedint en l'assoliment dels objectius de l'ONU per al 2030

L'any 2015 l'Organització de les Nacions Unides va marcar-se 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) per al 2030, com erradicar la fam i la pobresa, cosa que obligava totes les administracions a prendre mesures urgents per reduir les desigualtats socials. Un dels col·lectius a qui es prestava especial atenció era a la infància, especialment sensible pel que fa a les desigualtats. Quatre anys després, Catalunya suspèn en els tres objectius en clau d'infància marcats per l'ONU i, en algun dels casos, no només no s'apropa a les ambicioses metes fixades, sinó que està retrocedint a l'hora d'assolir la fita plantejada el 2015: hi ha més nens i nenes en risc de pobresa o exclusió social i menys inversió en educació.

En un informe fet públic per Unicef Catalunya, la branca de l'ONU dedicada a la infància alerta que Catalunya no compleix els objectius d'erradicar la pobresa, assolir una educació de qualitat i crear aliances per aconseguir finançament. De fet, posa un semàfor vermell a tots tres i ho argumenta a partir d'alguns indicadors.

Així, l'informe sosté que el 28,6% dels infants de Catalunya estan en risc de ser pobres, una xifra que "no només no s'ha reduït, sinó que s'ha incrementat 3,6 punts percentuals" des del 2016 (és a dir, un 14%). Això significa que una de cada quatre llars amb fills o filles està en risc de pobresa. En el cas de les famílies monoparentals, la xifra es dispara fins a quatre de cada 10 (el 40%). "La presència de nens i nenes en una llar fa augmentar les probabilitats d'estar en risc de pobresa", afirma Unicef. 

Però, segons recorda Unicef, "ser un infant pobre no vol dir necessàriament passar gana, però sí tenir més possibilitats de menjar pitjor". És a dir: l'augment de la pobresa genera un augment de la desigualtat i, al final, del risc d'exclusió social. Aquest fenomen es comptabilitza a partir de la taxa AROPE, que va més enllà dels aspectes monetaris (la renda familiar) i analitza també l'accés a la feina o a béns materials (un telèfon mòbil, televisió, rentadora) i socials (fer vacances). I aquí la situació és encara pitjor: gairebé un terç dels infants i adolescents estan en risc d'exclusió social (31,2%), és a dir, 4,6 punts percentuals més que quan es va publicar el primer informe. "La tendència ens allunya d'aconseguir erradicar la pobresa infantil a Catalunya i, per tant, del compliment d'un dels elements claus de l'Agenda 2030", conclou el document.

On tampoc s'avança com caldria és en abandonament escolar prematur. Si fa uns dies la Comissió Europea alertava Espanya que "s'ha alentit el progrés" en la reducció d'aquest percentatge, ara Unicef reforça el missatge: "La tendència a la baixa s'ha aturat". En efecte, la taxa d'alumnes que abandona el sistema abans d'hora ha passat de ser del 31,7% el 2008 al 20% el 2015, però des de fa uns anys s'ha estancat i en tres anys només s'ha reduït 2 punts percentuals. El 2018, un 17,9% de l'alumnat –un de cada sis– deixa els estudis. Encara estem lluny d'aconseguir els objectius mundials: no superar el 12% d'abandonament escolar el 2020 i el 5% el 2030.

A més, cal tenir en compte que la despesa pública en educació a Catalunya està per sota de la mitjana d'Europa i, de fet, "ha continuat reduint-se". Segons Unicef, l'última dada disponible situa la inversió en el 3,5% del PIB, força per sota de la resta d'estats membres (5,11%) i molt lluny del que marca la llei d'educació de Catalunya (6%). Unicef reclama augmentar la inversió en educació, avançar cap a l'accés universal a l'educació 0-3 anys i garantir l'accés de tots els infants a un mínim d'activitats de lleure. 

Unicef també recorda que Catalunya "continua molt lluny dels compromisos adoptats" d'ajuda al desenvolupament. El 2010 es va invertir el 0,4% del PIB, el rècord fins ara, però la "dràstica retallada" ho va deixar en un 0,198%. En set anys, i tot i els símptomes de recuperació econòmica, el percentatge segueix molt lluny i tan sols arriba al 0,141%. L'ONU situa que el 2020 s'hauria d'arribar al 0,4% i el 2030 al 0,7%.

Més continguts de