Barcelona
Societat  /  Barcelona 19/06/2022

La trampa d'obrir 'take aways' com si fossin forns de pa al centre de Barcelona

Ciutat Vella veta noves fleques després de detectar desajustos en més de la meitat dels establiments inspeccionats i registrar 14 obertures en quatre anys

3 min
El carrer Joaquim Costa, al barri del Raval de Barcelona

BarcelonaEl carrer Joaquín Costa, al barri del Raval de Barcelona, fa menys de mig quilòmetre de punta a punta i en aquest espai s'hi concentren 33 bars o similars (s'hi inclouen també els establiments que venen menjar per emportar-se), una vintena de petits supermercats i fruiteries i sis punts de canvi de moneda o enviament de diners. Tot, en els 68 números que té el carrer. Tot i que manté comerços singulars , com el clàssic Casimiro d'articles de dansa o l'històric bar Almirall, és un bon exemple de l'evolució que ha viscut els últims anys el teixit comercial de tot el barri, on –com lamenten els veïns– molts locals s'han anat enfocant als visitants. La manera que han trobat alguns empresaris de burlar el pla d'usos que restringeix l'obertura de locals de restauració és demanar llicència com si fossin forns de pa i, a la pràctica, vendre menjar per emportar-se.

El pla d'usos del 2018 ja va impedir que poguessin obrir més forns sense obrador, que són els que es considerava que tendien més a fer aquesta trampa, i ara el districte ha dictat una moratòria de quatre mesos per poder incloure els forns que sí que tenen obrador dins de la limitació. Per què? Doncs perquè s'ha detectat que molts funcionen com a locals de restauració encoberts. És a dir, que tenen llicència de fleca, però realment venen porcions de pizza, empanades o hot dogs, per exemple. I que alguns, fins i tot, tenen taules i cadires perquè els clients puguin menjar al mateix local.

Des de la limitació del 2018, a tot Ciutat Vella han aflorat 14 nous establiments d'aquest tipus, que se sumen als 106 que ja funcionaven en el moment de la regulació. I una inspecció municipal feta en 107 d'aquests locals va detectar irregularitats en prop del 60%: 17 tenien espai per a la degustació –un d'ells, fins i tot amb terrassa–, 14 venien més del 20% de productes d'especialitats alimentàries que no són les pròpies d'un forn, dos tenien elements de cocció però no xemeneia per treure els fums, dos més no tenien obrador tot i tenir llicència com a forn amb obrador i en 28 més es van trobar desajustos amb el que recollia la llicència.

Comerços al carrer Joaquín Costa del Raval.

El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va defensar en el moment de presentar l'enduriment del pla d'usos que, tot i que pugui semblar contradictori, les limitacions als forns de pa busquen preservar les fleques tradicionals i evitar que s'utilitzi aquesta categoria com a pretext per farcir el centre de la ciutat de nous locals de restauració. La majoria dels nous locals han obert al Barri Gòtic (6), que és el que més ha patit els efectes de la pandèmia sobre el comerç, però també n'han aparegut tres més a la zona del Born, tres al Raval i dos a la Barceloneta.

31 nous llocs de canvi de moneda en deu anys

Aquests negocis no són els únics que han crescut els últims anys al centre de Barcelona. També han aflorat les oficines de canvi de moneda: n'han obert 15 en els últims quatre anys (31, si es fa el còmput des del 2013) i, per això, ara també es volen incloure en la regulació, igual que els supermercats de més de 400 metres, que fins ara n'havien quedat exempts i també han proliferat: n'han obert una dotzena de nous des del 2018.

El compromís del govern municipal és aixecar la suspensió de llicències a establiments d'aquest tipus en quatre mesos i tenir llavors ja els canvis en el pla d'usos per fixar les noves condicions que caldrà complir per obrir negocis d'aquestes tipologies. El període acotat als quatre mesos de la moratòria va ser, de fet, la condició que el PSC va posar als comuns per donar suport als canvis, com va voler remarcar la regidora de Comerç, la socialista Montserrat Ballarín: "No podem posar bastons a les rodes sine die".

El problema del soroll

"Tot el que va obrint s'orienta cada cop més al turisme, hi ha molts súpers, però no són llocs amb uns preus on els veïns puguem fer la compra diària, i cada cop obren més locals de menjar per emportar-se", lamenta Miquel Prats, de la Xarxa Veïnal del Raval i veí de la zona, que radiografia com l'oficina bancària es va convertir en un forn amb degustació i el quiosc en un lloc de menjar per emportar-se, com també va fer el videoclub o la llibreria.

"Són llocs que ja no s'orienten als veïns", lamenta, i assegura que una de les derivades d'aquests canvis són els problemes de convivència amb el soroll nocturn. Joaquín Costa és una de les 11 zones que l'Ajuntament considera que tenen un problema d'excés de decibels a la nit i on es preveuen solucions que, en alguns casos, poden passar per avançar l'horari de tancament de locals o terrasses o per desplegar més agents cívics a la zona.

stats