El compte bloquejat durant mesos per tenir el permís de residència caducat
Entitats d'ajuda als immigrants denuncien pràctiques abusives cap al col·lectiu
Barcelona“Per què el banc m’ha deixat sense diners?”, es pregunta el Jamal, un veí de Sant Andreu de la Barca a qui la seva oficina bancària li va bloquejar el compte corrent i va retornar els ingressos que rebia de dues prestacions. Jamal no és el seu nom de debò, però aquest home, nascut al Marroc i amb una desena d’anys com a resident a Catalunya, prefereix mantenir l’anonimat per por que la seva denúncia l’acabi perjudicant encara més. El seu no és un cas únic, i entitats com Càritas, la Fundació Ficat o SOS Racisme relaten “pràctiques abusives” de bona part del sector amb la població immigrada i amb pocs recursos que queden desemparats i en “exclusió financera”. No obstant això, hi ha poques denúncies formals, confirma Esther Lorente, delegada de l’OCU a Catalunya, sigui per desconeixement o per por.
A principis d’any el Jamal va adonar-se que CaixaBank li havia bloquejat els estalvis perquè tenia caducat el NIE (el document d’identitat per a estrangers no comunitaris residents a l’Estat) i li va comunicar que fins que no renovés el permís no hi podria accedir. Sense diners, l’home va haver de fer mans i mànigues per alimentar la seva família, amb tres fills menors d’edat, i ha pogut tirar endavant gràcies a l'ajuda de particulars i als serveis socials de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.
La seva sorpresa, però, va ser majúscula quan un cop recuperat l’accés als diners es va adonar que l’oficina havia retornat les mensualitats de la renda garantida de la Generalitat i del subsidi d’atur del SEPE. “¿Amb quin dret ho fan, em deixen sense res si són els meus diners?”, es pregunta l’home, que ha hagut d’espavilar-se per reclamar els ingressos perquè l’entitat bancària se n’ha desentès. “Els deixen sols. Són persones a qui els costa molt relacionar-se amb l’administració i trampejar la burocràcia”, es queixa Encar Serra, una veïna que ha donat un cop de mà a la família amb ajuda d'una entitat local. “És un tracte inadmissible, injust i discriminatori”, insisteix. Sense entrar en el cas del Jamal, CaixaBank explica que la llei demana a les entitats “comprovar i mantenir vigent la identificació dels clients i, en cas que això no sigui possible, abstenir-se de mantenir relacions de negoci amb ells”. Fonts de l’entitat insisteixen que la seva activitat es regeix per la llei i està subjecta a auditories externes, i asseguren que intenten facilitar al màxim el procés avisant de la imminent caducitat dels NIE i facilitant tota la documentació necessària al respecte.
Per evitar el rentat de diners o l'activitat terrorista, la llei permet el bloqueig de comptes amb la documentació caducada, però el Banc d’Espanya afirma que l’adopció d’aquest tipus de mesura tan restrictiva “no és proporcionada” i assenyala que no es pot fer servir “com a pretext”. I encara més si són clients coneguts, afegeix la delegada a Catalunya de l'OCU. Sonia Lacalle, cap del programa d’assessoria jurídica social i acompanyament en drets de Càritas, no para d’atendre situacions d’usuaris de l’entitat social a qui els bancs no els deixen obrir un compte.
El 2017 Espanya va adoptar la directiva europea dels anomenats comptes de pagament bàsic, gratuïts per als vulnerables, creats precisament per no deixar-los fora del sistema bancari. Aquests comptes presten les operacions més bàsiques (manteniment del compte, domiciliacions, transferències i pagaments a dèbit i crèdit) a les persones que no tenen domicili fix, són sol·licitants d’asil o no són expulsables. Ara bé, tot i que hi estan obligats, segons Lacalle, no ofereixen directament aquest producte ni el publiciten senzillament perquè no és un bon negoci.
Des de l'EI Casc Antic, una associació que acompanya i promou la inclusió de les persones immigrades, també reporten un cas de tracte discriminatori. En aquest cas, una ciutadana marroquina va aconseguir entrar al programa de la Generalitat ACOL, precisament per regularitzar els migrants sense permís de residència a través d’un contracte laboral d’un any. L'únic requisit que li faltava era tenir un compte on cobrar les nòmines.
Una pòlissa per a estrangers
El novembre del 2022, amb la resolució oficial que li havien concedit la residència a l’Estat, un col·laborador de l’entitat va acompanyar la usuària a obrir el compte. En una sucursal del BBVA els van dir que presentant només el passaport hauria de contractar una pòlissa amb una companyia asseguradora per valor de 135 euros trimestrals, perquè no acceptaven la validesa de la resolució temporal ni tampoc el resguard de la comissaria amb la data de recollida de la documentació. “No hi va haver manera que entenguessin que sense compte corrent no podria tenir contracte laboral i que, en tot cas, era una situació temporal i que al gener ja tindria tota la documentació”, relata María José Polanco, coordinadora de l'EICA Casc Antic. La dona va haver d'acceptar aquelles condicions per no perdre l'ACOL. A hores d'ara, encara espera que l'entitat bancària i l’asseguradora anul·lin la pòlissa i li retornin els diners, com recull la llei. Des del BBVA no s'ha donat resposta al requeriment d'aquest diari.
“Això és xenofòbia i aporofòbia [odi als pobres]”, denuncia Polanco, que assegura que si en lloc de ser una ciutadana marroquina hagués estat un “expatriat dels Estats Units” no hauria patit aquest “maltractament”. És el mateix que opina l’advocada Laia Costa, de la Fundació Ficat, per a qui els immigrants, i en especial els que no tenen legalitzada la seva residència, afronten una cursa d’obstacles: des de la dificultat per empadronar-se fins a un contracte laboral o de lloguer. "Encara que fa de mal dir, és racisme institucional", es queixa, i relata que està farta de trobar-se persones a qui se’ls demanen requisits que no pertoquen, se’ls deneguen drets o se’ls obliga a fer tràmits incomprensibles. “És la burrorepressió, un sistema de repressió dels pobres”, conclou.
