El desallotjament dels 'indignats' de la plaça Catalunya torna als jutjats nou anys després

BarcelonaEl 27 de maig es compliran nou anys del desallotjament del moviment dels indignats de la plaça Catalunya per part dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. El contundent operatiu policial, que va causar 120 ferits, només un detingut i imatges que van donar la volta a mig món, va posar en el punt de mira la cúpula política i policial del cos i va provocar que el llavors conseller d'Interior, Felip Puig, hagués de justificar el dispositiu davant de les crítiques dels partits a l'oposició al Parlament. A nivell judicial, la macroinvestigació, que va arribar a implicar el director de la policia i altres comandaments, va acabar arxivant-se i tan sols hi va haver un condemnat: Jordi Arasa, subcap de l'àrea regional de recursos operatius (ARRO), a qui es va imposar una multa per les lesions a l'exdiputat de la CUP David Fernàndez. Precisament, Arasa ha tornat aquest dilluns al banc dels acusats. La Fiscalia li demana dos anys de presó per les lesions que aquell mateix dia haurien patit cinc persones més.

El segon judici a Arasa ha arrencat aquest dilluns amb la declaració dels testimonis a l'Audiència de Barcelona, tot i que l'interrogatori de l'agent acusat no es produirà fins al final del judici, perquè així ho han demanat les parts.

Un comandament qüestionat

La causa judicial pel desallotjament dels indignats va quedar arxivada el 2014 però el col·lectiu va aconseguir que el jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona la reobrís el 2016 arran d'un informe dels mateixos Mossos d'Esquadra que, comparant fotografies, identificava Arasa com l'agent responsable de les lesions als cinc ferits que l'han tornat a portar a judici. Quan va anar a declarar als jutjats, l'agent antidisturbis va admetre haver propinat "innumerables" cops a les persones que ocupaven la plaça de Catalunya, però va minimitzar les lesions de les víctimes, assegurant que en alguns casos el que es veia era "pintura vermella".

Arasa va admetre ser el responsable d'alguns dels cops de porra recollits a les imatges del desallotjament, però va negar que fos l'agent a qui l'informe policial identificava com l'antidisturbis que colpejava els ferits en zones prohibides pel protocol policial.

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia avala l'operatiu de "neteja" dels Mossos i la Guàrdia Urbana per desallotjar els indignats de la plaça de Catalunya del 2011 però qüestiona la conducta d'Arasa i assegura que va usar de manera "desproporcionada" la porra i va lesionar els denunciants en zones del cos prohibides pel protocol, com ara l'esquena o la cara.