Societat 19/10/2021

Un mes de lava, cendra i angoixa a La Palma

Hi ha 763 hectàrees destrossades i 1.956 edificacions destruïdes

L.V.
2 min
El volcà de La Palma continua expulsant grans quantitats de cendres.

BarcelonaAquest dimarts 19 de setembre a les 15.12 h farà un mes exacte que el terra de l'illa de La Palma va tremolar, va produir-se una gran explosió, es va aixecar una gran columna de fum i el terra va començar a escopir lava disparada a gran velocitat. Trenta dies després de l'inici de l'erupció del volcà Cumbre Vieja, els 80 milions de metres cúbics de lava han arrasat ja 763 hectàrees i 1.956 edificacions, la majoria habitatges. Un mes després, el volcà no dona senyals d'esgotar-se, sinó tot el contrari, i manté evacuades unes 6.500 persones, de les quals 1.300 s'han quedat sense casa. Es calcula que els habitants del Valle de Aridane trigaran anys a refer la seva vida: molts no tenen casa ni tampoc feina, perquè la lava també ha destrossat centenars de cultius de plataners, un dels motors econòmics de l'illa.

L'única bona notícia en aquestes quatre setmanes és que el volcà no ha causat cap víctima mortal. L'última vegada que Espanya va tenir un volcà en actiu va ser l'any 1971, precisament també a La Palma. Aquesta és la cronologia dels dies que marcaran per sempre diverses generacions de veïns de La Palma.

Trenta dies d'erupció

11 de setembre: Una setmana de terratrèmols

L'erupció va arribar després d'una setmana en què es van arribar a detectar 25.000 terratrèmols a la zona de La Palma, que van començar a més de 20 km de profunditat però que van anar ascendint progressivament fins a la superfície. Els experts, però, no preveien una erupció tan imminent.


19 de setembre: Comença l'erupció

Els terratrèmols sacsegen amb contundència La Palma el matí del 19 de setembre i, havent dinat, comença l'erupció. Unes 5.000 persones van ser evacuades en una illa de 80.000 habitants. La lava avança 700 metres cada hora. El president espanyol, Pedro Sánchez, cancel·la un viatge a Nova York per desplaçar-se a l'illa, des d'on assegura que "la seguretat està garantida".

20 de setembre: Centenars d'habitatges arrasats

Tot i l'espectacularitat de les imatges, la lava del volcà es mou més a poc a poc del que es preveia i s'ajorna la seva arribada al mar. Però pel camí destrueix molts habitatges. L'endemà d'esclatar, ja hi havia un centenar de cases arrasades perquè el riu de lava s'anava "menjant literalment" tot el que troba al seu pas. El que havia passat era la crònica d'un volcà anunciat.

21 de setembre: Atacs de pànic mentre la lava engoleix Todoque

A La Palma els veïns viuen amb “nerviosisme constant” i, a les imatges del volcà s’hi afegeix la primera pluja de cendra. “És molt dur –afirma un veí– veure que la lava ho arrasa tot i no hi pots fer res”. “Per als que no viuen aquí és un esdeveniment vistós i fins i tot bonic, però la gent ho està passant fatal”, explica la Beatriz. Es desplega un equip de psicòlegs per ajudar a canalitzar la barreja d’emocions als diferents centres d’allotjament provisionals, on es viuen escenes d'atacs de pànic, estats de commoció, gent que “no s’ho acaba de creure” i atacs d’ansietat. La lava engoleix el municipi de Todoque.

Quines afectacions (més enllà de Canàries) té el volcà?

Quins efectes pot tenir el volcà més enllà de La Palma? El meteoròleg de l'ARA, Miquel Bernis, explica que el diòxid de sofre que emet el volcà no és fàcil de percebre des de Catalunya, perquè encara que el vent fa córrer el gasos cap a la Península, en el trajecte es va dispersant i arriba en una concentració més baixa que la d'origen. I l'expert en ciència Xavier Pujol Gebellí desmenteix una de les fake news que corre per les xarxes i que parla d'un tsunami gegant que arribarà fins a Nova York o un núvol tòxic que provocaria un hivern nuclear a Europa a causa del volcà.

27 de setembre: Erupcions intermitents i colades més fluïdes

Per primera vegada des de la seva erupció, deixen de sortir del cràter columnes de fum i cendra i llengües de lava de les 8.30 h a les 11 h i sembla que el volcà dona una treva. Però la inactivitat era només aparent i es reprèn l'activitat. En la represa, la característica principal és que la lava és menys espessa, és a dir, té un aspecte més semblant al típic dels volcans hawaians. Aleshores hi havia dues boques actives: una en el con principal del Cumbre Vieja i l'altra per sota, que és la que emet un magma a una temperatura més alta i molt més fluida i avança més ràpid cap al mar. Fins aleshores, la lava ha afectat 258 hectàrees i 686 edificacions.


29 de setembre: La lava arriba al mar

Deu dies després que entrés en erupció, la lava s'acumula, primer, en un penya-segat costaner a Tazacorte i, a poc a poc, comença a caure a l'aigua. Es produeix un gran xoc tèrmic i es forma una columna de vapor que també conté àcid clorhídric, que és tòxic. Els barris més pròxims estan confinats. L'orografia de l'illa comença a canviar: part del con principal del volcà s'ensorra, cosa que escapça la fisonomia original de la muntanya i en transforma el dibuix i, amb l'arribada de la lava al mar, es crea un nou delta a l'illa.

1 d'octubre: Sense treva, noves boques

El volcà Cumbre Vieja no dona treva i, després de gairebé dues setmanes d'haver esclatat, apareix una nova boca i dues colades de lava molt líquida que avança ràpidament en direcció oest. Els dos focus estan separats per tan sols quinze metres de distància i són a 600 metres del cràter principal. Amb quatre boques, el volcà augmenta la capacitat destructora perquè, com que la lava és més fluida que la que en sortia la primera setmana, va més ràpida i és capaç d'afectar més superfície. Pocs dies després s'obre una cinquena boca.

4 d'octubre: Sánchez anuncia 206 milions d'euros d'ajuts

Comencen a activar-se els plans per fer front a l'emergència a l'illa, on ja hi ha més de 5.500 habitants desallotjats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia ajudes per valor de 206 milions d'euros. Els recursos serviran per refer infraestructures, impulsar l'ocupació i reactivar sectors com el turisme, així com per garantir el subministrament d'aigua i ajudar l'agricultura, un dels motors econòmics de La Palma.


Un volcà entre volcans

El periodista especialitzat en ciència Xavier Pujol Gebellí parla amb experts sobre el Cumbre Vieja, que continua escopint lava enmig d’un territori aixecat durant milers d’anys sobre cendra i foc, en el que s'anomena punt calent. També repassa en una infografia elaborada pels companys de l'ARA Eduard Forroll i Esther Utrilla el llarg viatge de la lava des del centre de la Terra.

5 d'octubre: Un volcà que va per llarg

La Palma es prepara a marxes forçades per viure amb l'erupció durant "força dies". Totes les dades de moviments sísmics, emissions de gasos a l'atmosfera i activitat volcànica apunten que el Cumbre Vieja està en una "fase madura", així que el final de l'erupció no està a prop. Uns dies després, els experts vulcanòlegs adverteixen que el final de l'erupció no es produirà "ni a curt ni a mitjà termini".


19 d'octubre: Un mes de lava

Quatre setmanes després d'entrar en erupció, el volcà segueix escopint lava, cendres i gasos i segueix marcant la vida dels habitants de La Palma, però des del punt de vista de la ciència, i de la geologia en particular, el Cumbre Vieja és encara un volcà modest, de nivell entre 1 i 2 en una escala de 8 en l’índex d’explosivitat, i l’afectació difícilment superarà l’escala local, segons totes les previsions. Es detecten diversos terratrèmols a molta profunditat i s'obre una nova boca eruptiva. El volcà continua tenint les característiques d'un volcà estrombolià, amb fases d'explosivitat i fases efusives, ara més ràpides.

Intent de rescat de sis gossos atrapats entre la lava

Precisament el dia que fa un mes de l'esclat del volcà, el comitè director del Pla d'Emergències Volcàniques de Canàries (Pevolca) ha autoritzat el rescat amb drons dels sis gossos que estan atrapats en dos punts rodejats de lava a La Palma. L'empresa gallega Aerocamaras és l'encarregada de proporcionar els drons de càrrega, dissenyats especialment pel rescat d'animals de fins a 20 quilos, un sistema pioner que es farà servir per intentar rescatar els animals, que des de fa dies viuen en una situació límit. Fins ara, els gossos han sobreviscut gràcies al menjar i l'aigua que se'ls ha proporcionat amb drons. Si el rescat no és possible mitjançant aquest sistema, s'intentarà desplaçar algun tipus de refugi i menjar en més quantitat.

stats