"Era una mort anunciada"

El geògraf i fotògraf Rafael López-Monné explica com Òscar Saladié, el cap de planta d’Iqoxe mort en l’explosió, feia anys que advertia de problemes de seguretat a la factoria

Els treballadors d’Iqoxe morts o ferits a causa de l’accident de dimarts havien parlat llargament dels problemes a la seva feina amb amics i coneguts –com fem tots en qualsevol àmbit laboral–. Un d'ells és el geògraf i fotògraf Rafael López-Monné, amic del cap de planta a Iqoxe, Òscar Saladié, que ha mort per les ferides rebudes en la deflagració. López-Monné recorda les seves últimes converses, quan les seves famílies van celebrar juntes el Cap d’Any. Li ha quedat gravada la gran preocupació que va veure en el seu amic per les condicions de treball que hi havia a la fàbrica química últimament.

“Són sensacions que tinc de compartir anys de converses amb ell. No li agradava el que veia allí dins, que podia repercutir en la seguretat de la planta. Ell també em va comentar que la nova planta no s’havia muntat bé. Algunes coses no anaven bé”, explica el fotògraf. Li queda la sensació que s’hauria pogut fer alguna cosa més per evitar l'accident fatal si l’empresa no hagués volgut maximitzar els beneficis a costa d’augmentar la càrrega laboral dels treballadors i no acomiadar operaris que no estaven fent bé la seva feina. “Era una mort anunciada”, conclou.

Recorda que el seu amic ja feia una colla d’anys que treballava a Iqoxe, des d’abans que el 2014 l’actual propietari, Ricardo Leal, comprés la planta al Grup La Seda. "En aquells anys a La Seda, la planta de la Canonja era de les úniques que donava beneficis al grup. Els treballadors van esforçar-se molt perquè no tanquessin", explica López-Monné.

També considera que la patronal química tarragonina, l’AEQT, no ha fet el seu paper amb empreses com Iqoxe. “Hi ha empreses que tenen uns plans de seguretat excel·lents i d'altres que no tant. L’AEQT hauria d’actuar com a lobi per vigilar i evitar aquestes situacions i no deixar-ho a l’administració. Amb accidents com aquests surt afectada la imatge del sector”, comenta. Amb totes aquestes reflexions, López-Monné vol deixar clar que no vol atacar l’empresa. “El meu paper és provocar la reflexió de la gent”, afirma, en el sentit que aquesta “deshumanització” és general en el sistema econòmic. Posa com a exemple les condicions de treball a l’altre sector potent del Camp de Tarragona, el turisme, i en baix sou de les netejadores d’habitacions d’hotels: “La seva feina milloraria molt si cobressin només un euro més per hora”.