Societat  /  Salut 21/02/2022

Efectes adversos, contraindicacions i interaccions, la cara B dels fàrmacs

Efectes adversos, contraindicacions i interaccions constitueixen alguns dels riscos més grans en una societat cada vegada més polimedicada

Xavier Pujol Gebellí
4 min
Una persona gran organitza la seva medicació
Dossier Efectes adversos, contraindicacions i interaccions, la cara B dels fàrmacs

BarcelonaAnem al metge perquè ens fa mal alguna cosa -tant se val si és el cap o els peus-. Si cal, amb unes pastilles passarem el tràngol. De cap a la farmàcia i, un cop a casa, obrim la capsa i traiem aquell paper, el prospecte. Desplegat fa mitja taula. Un cop llegit no acabem d’entendre si allò que ens han prescrit és prou encertat per al nostre mal o si la quantitat d’efectes adversos, contraindicacions i interaccions no ens faran més mal que bé. O això o no llegir i et prens la píndola i fins a una altra. Malgrat que sembli un acudit, aquesta és la vivència que experimenten cada dia els milers de persones que es tracten malalties cròniques i que, segons les autoritats sanitàries, pot esdevenir un problema de salut pública. La causa és una polimedicació que creix a mesura que augmenta l’edat. Dels efectes adversos i els no desitjats es passa als contradictoris.

La polimedicació no és res més que prendre més d’un medicament alhora i de forma perllongada. Per exemple, un ansiolític o un antidepressiu acompanyat d’un mal anomenat protector estomacal. La cosa es complica quan cal més d’un medicament per a una única malaltia, com podria ser el cas de pacients seropositius, amb diabetis, esquizofrènia o altres malalties psiquiàtriques. Normalment, aquestes patologies requereixen diversos fàrmacs per tractar més d’un símptoma. I encara es fa més complex quan la persona, per exemple, és diabètica, hipertensa i a més té artrosi. En casos així és fàcil superar els cinc fàrmacs o més al dia. I si a sobre hi ha el pes de l’edat, habitualment per sobre dels 70 o 75 anys, és fàcil que als quadres clínics s’hi sumin dolor, ansietat o depressió. El consum d’analgèsics, antidepressius o ansiolítics, molts d’ells amb poc control mèdic, completa el menú.

Més dones medicades

La Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC) calcula que entre el 25% i el 30% de persones més grans de 70 anys prenen més de cinc medicaments al dia. Quan se’n prenen dos, el risc d’interacció s’incrementa en un 6% i si són més de cinc, el risc s’enfila fins al 50%. Això implica que el fàrmac perdi eficàcia o bé que apareguin efectes indesitjables més potents, segons que descriuen documents de treball de la SEMFYC. Un altre factor a considerar: donat que la tolerància al dolor sol ser baixa, el consum d’antiinflamatoris i analgèsics tendeix a créixer amb el pas dels anys. D’altra banda, entre els pacients de més de 75 anys que estan ingressats en centres sanitaris o residències, els pacients polimedicats poden superar el 60%, amb una mitjana de vuit pastilles al dia. En general són més dones que homes, amb problemes cardiovasculars, de colesterol, artrosi, hipertensió i diabetis.

Entre els problemes més detectats habitualment, un estudi observacional en pacients de més de 65 anys de l’Hospital de Bellvitge destaca els associats a risc de caiguda (traumatismes de més o menys gravetat), incapacitat i mort. El mateix estudi assenyala que entre els malalts de més de 50 anys que prenen sis o més medicaments es multiplica per tres el risc de caiguda. Els problemes digestius i la insuficiència renal constitueix l’altre gran grup de problemes associats. En aquest cas, la causa sol ser la dificultat en l’absorció del fàrmac, cosa que en fa variar l'efectivitat. Per exemple, l’ús abusiu d’antiinflamatoris pot provocar crisis d'hipertensió, que poden conduir a un ictus o fins i tot a un fracàs renal. Algun d’aquests riscos poden augmentar si també es prenen anticoagulants, antiagregants o antidepressius.

Per mesurar bé les interaccions és recomanable informar el nostre metge de família. No obstant, si cal visitar més d’un especialista és necessari establir una comunicació encara més acurada, ja que pot ser que la recepta d’un facultatiu contradigui la de l’altre. En aquest sentit, sistemes informatitzats com els que s'utilitzen a Catalunya a través de la recepta electrònica i la història clínica centralitzada, faciliten la detecció d’errors o contraindicacions. La connexió d’aquests sistemes amb els serveis oficials de farmacovigilància fan possible una atenció més acurada.

Per què costa tant identificar un efecte advers

La llarguíssima tirallonga d’efectes adversos i contraindicacions que consten en qualsevol prospecte té dues explicacions. Una és la implementació de sistemes de farmacovigilància interconnectats que fan que qualsevol esdeveniment pugui arribar ràpidament des de l’origen en un pacient fins als serveis de la Generalitat i d’aquí a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, i finalment a l’Agència Europea de Medicaments. La segona raó ve motivada per les precaucions que prenen les companyies farmacèutiques per prevenir eventuals demandes.

A més, és poc probable que les interaccions o els efectes adversos es detectin en els assaigs clínics, sobretot si afecten fraccions molt petites de població. Si es tracta d’un cas cada 100.000 habitants, per exemple, sovint cal que el fàrmac ja estigui comercialitzat per arribar a detectar els efectes adversos. Si es té en compte que per criteris d’ètica fins ara s’han exclòs dels assaigs clínics tant els nens i adolescents com persones més grans de 65 anys, i que és justament la població envellida la que més fàrmacs consumeix, més difícil és detectar anomalies en les fases experimentals. Si a tot plegat hi afegim la falta d’adherència terapèutica, que fa que molts malalts adaptin la prescripció mèdica a la seva conveniència, o l’automedicació, el problema es fa més gran.

Dossier Efectes adversos, contraindicacions i interaccions, la cara B dels fàrmacs
Vés a l’ÍNDEX
stats