Cinema
Cultura  /  Crítiques 28/07/2022

‘Los perdonados’: quan la mort d’un jove pobre t’espatlla una festa de luxe

Ralph Fiennes i Jessica Chastain encapçalen una atípica mirada al neocolonialisme i les seves misèries ètiques

2 min
Jessica Chastain a 'Los perdonados'
  • Direcció: John Michael McDonagh. Guió: John Michael McDonagh, sobre la novel·la de Lawrence Osborne.
  • 117 minuts.
  • Regne Unit i Estats Units (2021).
  • Amb Ralph Fiennes, Jessica Chastain, Matt Smith i Saïd Taghmaoui.

Ralph Fiennes i Jessica Chastain interpreten un matrimoni que visita el Marroc per assistir a una festa de l’alta societat en un castell. Ell és un metge alcohòlic i ella la seva jove esposa, retirada de la literatura i una mica de tot. Tots dos s’intercanvien dards d’enginy verinós. Pel camí, atropellen mortalment un jove. Sembla que tot serà massa fàcil d’oblidar, atès el desinterès de les autoritats, fins que el pare del mort compareix per demanar al protagonista que l’acompanyi en un llarg viatge amb el cadàver fins a la seva terra natal.

Tràiler de 'Los perdonados'

El nou film de John Michael McDonagh (L'irlandès) resulta atípic i inestable des del seu inici. Els primers minuts semblen un tràiler de ritme àgil, ple d’enquadraments impactants i amb els personatges mirant a càmera, que suggereix que l’obra serà més juganera estèticament del que és. La sàtira social conviu amb el drama i s’embolcalla de petits gestos de thriller. El realitzador subratlla els contrastos xocants que s’estableixen entre la road movie tensa que viu el metge i la celebració en què participa la seva esposa, però també ofereix moments d’una mena d’A dalt i a baix neocolonial quan confronta les perspectives dels privilegiats visitants i del seu servei domèstic.

Ralph Fiennes i Jessica Chastain a 'Los perdonados'.

La crítica social de Los perdonados és evident: alguns fan una farra amb focs artificials mentre d'altres moren de desesperació o viuen en l’escassetat. Els turistes aixequen dics de contenció i distanciament envers les responsabilitats pròpies a través d’una ironia desagradable, però tampoc hi ha una idealització del colonitzat: el noi no era tan innocent, alguns servents són homòfobs... McDonagh grata tant que pot arribar a estimular la insensibilitat que sembla denunciar. Entre personatges deplorables i intoleràncies encreuades, gairebé no queden espais on escapar de la mesquinesa, del ressentiment o (en el millor dels casos!) del tedi. Obrim una altra ampolla?

stats