Llum verda per a l’exhumació de Franco

Considera que l'obra per aixecar la llosa no necessita llicència municipal perquè ha estat acordada pel govern espanyol

El Tribunal Suprem va resoldre aquest dilluns el principal escull per exhumar les restes del dictador Francisco Franco: considera que aixecar la llosa de la tomba no és una obra d’envergadura, no infringeix la legalitat urbanística ni contradiu les normes subsidiàries de l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial. El Suprem destaca a la sentència, que es va fer pública ahir, que és el consell de ministres el que ha d’acordar l’obra, i per fer-ho no necessita llicència municipal. La sentència també considera que el reial decret aprovat pel govern espanyol per tirar endavant l’exhumació és constitucional. I determina que el prior del Valle de los Caídos no es pot oposar a l’accés a la basílica per exhumar les restes del dictador. La intenció del govern espanyol és treure Franco del Valle de los Caídos abans de les eleccions. Amb tota probabilitat, el consell de ministres aprovarà divendres la data de l’exhumació. A partir d’aquí s’obren molts interrogants sobre el futur del monument franquista.

Llegeix aquí la sentència del Suprem

Va ser José Yusti Basterreche, del jutjat contenciós administratiu número 3 de Madrid, qui va suspendre provisionalment la llicència d’obres de l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial per obrir la tomba, perquè considerava que podia posar en perill els operaris. Però el Suprem no hi veu gaires riscos: “Al capdavall, es tracta d’aixecar una llosa, extreure’n les restes i reposar-hi la pavimentació original”. El Suprem desestima un a un els motius al·legats pels nets i avala per unanimitat, en plena precampanya electoral, el pla del govern de Pedro Sánchez d’exhumar les restes de Franco per inhumar-les al cementiri madrileny del Pardo-Mingorrubio, en contra del desig de la família de fer-ho a la cripta de la catedral de l’Almudena. La sentència també dona la raó aquí al consell de ministres: Franco no pot ser enterrat al cor de Madrid, no només per raons de seguretat, sinó també i “especialment” per “la significació de Francisco Franco Bahamonde”. El Suprem admet que Franco no es pot comparar amb altres morts i, per tant, l’exhumació no vulnera l’article 14 de la Constitució, que diu que tots els espanyols són iguals davant la llei: “L’extraordinària singularitat d’aquesta figura el converteix, efectivament, en un cas únic en el sentit que no n’hi ha cap altre des del punt de vista públic que reuneixi les mateixes circumstàncies: la manera d’accedir al poder, la seva permanència durant dècades i la manera com el va exercir no tenen parangó”.

El Suprem creu que tampoc hi ha discriminació religiosa. Els demandants consideraven que s’havia vulnerat la llibertat religiosa perquè les restes mortals del seu avi serien desenterrades per motius de caràcter polític o religiós. “No estem davant l’exhumació d’unes restes dipositades en una sepultura privada, sinó que són en un lloc destacat en una basílica monumental que té un caràcter de bé d’interès cultural protegit i és de titularitat pública estatal”. Aquí no s’acaba el recorregut judicial, perquè la família del dictador va anunciar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per vulneració dels drets fonamentals.

El Suprem avala l'exhumació de Franco i el seu enterrament al cementiri de Mingorrubio

La indignació de la FNFF
Arribar fins aquí no ha sigut gens fàcil. En un gest polític sense precedents, tot just assumir la presidència el juliol del 2018, Sánchez va fer l’anunci d’exhumar les restes de Franco per la via ràpida. Ha passat més d’un any i, justament quan falta poc més d’un mes per a les eleccions, podria fer realitat la seva promesa electoral. Els socialistes ja van deixar clar que volien que el trasllat fos discret i sense càmeres. La primera oportunitat seria el dia en què el Valle de los Caídos és tancat al públic, el dilluns 7 d’octubre. I, si no ho volen fer a plena llum del dia, una opció seria fer-ho la nit abans.

Tenen oposició: la Fundación Nacional Francisco Franco ha posat el crit al cel. Qualifica la decisió de treure el dictador de la tomba d’“impresentable, injusta i intolerant”, i mostra la seva preocupació pel futur del monument, perquè el pas següent serà “dessacralitzar-lo, convertir-lo i ressignificar-lo”: “La Basílica serà un lloc d’interpretació esbiaixada i partidista de la Guerra Civil o un museu de falsa i mentidera memòria històrica”. Ahir la comunitat benedictina que vetlla la seva tomba no es va pronunciar.

Més continguts de