Crisi energètica
Economia  /  Energia 14/09/2022

La Unió Europea pretén recaptar 140.000 milions d'euros amb el pla de xoc energètic

Vol gravar un 33% dels beneficis extres de les companyies de combustibles fòssils i posar un topall de 180 €/MWh a l'electricitat generada amb renovables

4 min
La presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, fent el discurs de l'estat de la Unió

Brussel·lesDesprés d'una allau de filtracions als mitjans i estires-i-arronses entre els diferents estats membres i la Unió Europea, avui la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha formalitzat al discurs de l'estat de la Unió les mesures urgents i temporals que proposarà als Vint-i-set per fer "una reforma absoluta" del mercat energètic.

Impostos als beneficis extraordinaris a les energètiques de combustibles fòssils

Von der Leyen ha anunciat que la Unió Europea preveu recaptar uns 25.000 milions d'euros amb el nou impost que gravaria el 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils –petroli, gas, carbó i refinament–, és a dir, dels guanys que han fet aquest últim any respecte a la mitjana de guanys obtinguts els tres últims cursos, ja que és un sector que ha augmentat de manera substancial els beneficis durant els últims mesos gràcies als preus astronòmics del gas.

A més, l'executiu comunitari pretén estipular un límit de preu de 180 euros per megawatt hora a l'electricitat generada a través d'energies com la nuclear o les renovables —les que els tècnics de Brussel·les anomenen inframarginals— perquè, encara que sigui més barata de produir que la que es fa amb gas, les companyies la venen al mateix preu. D'aquesta manera, es vol abaratir el total del rebut de la llum. Pel que fa a Espanya i Portugal, la Comissió ha assegurat que podran mantenir l'anomenada excepció ibèrica, que ja limita l'impacte del preu del gas en el total de la factura elèctrica, i no l'hauran de substituir per aquest topall. La Unió Europea també recaptaria —calcula que uns 117.000 milions més— de les companyies que generen electricitat amb renovables i nuclear els beneficis que aconseguirien entre el màxim acordat i el que realment reben pel que venen.

Aquests diners, en total uns 140.000 milions d'euros, extrets tant dels impostos a les companyies de combustibles fòssils com de les que operen amb inframarginals, Brussel·les pretén que es "recondueixin" a ajudar empreses i famílies a pagar els rebuts de la llum i a companyies elèctriques que tenen problemes de liquiditat derivats de la volatilitat dels preus de l'energia, i a invertir en energies verdes.

Reducció del consum elèctric, sobretot en hores punta

Una de les iniciatives que des de bon principi compte amb més consens és la disminució de la demanda energètica . Ara bé, fonts diplomàtiques asseguren que alguns estats no veuen amb gaires bons ulls que sigui de manera obligatòria i prefereixen que Brussel·les senzillament marqui xifres indicatives. Així, en el cas de la reducció de consum elèctric general del 10% fins al 31 de març del 2023 sí que serà de compliment voluntari, però la Comissió vol que sigui obligatori assolir la disminució del 5% en hores punta.

També hi ha altres governs, com el d'Espanya, que han dit que hi donaran suport a canvi que es doni marge les administracions estatals per decidir quan i com abaixaran el consum d'electricitat. De fet, cada país podrà triar els moments pic: hauran de ser almenys un 10% de les hores del dia i caldrà que siguin moments d'alta demanda d'electricitat o un mix elèctric en què amb les energies més barates, com les renovables o la nuclear, no n'hi ha prou.

La creació del Banc Europeu de l'Hidrogen

La presidenta de la Comissió també ha avançat la creació del Banc Europeu de l'Hidrogen per "ajudar a garantir la compra d'hidrogen sobretot a través dels Fons d'Innovació", i ha assegurat que la Unió Europea hi invertirà 3.000 milions d'euros. Segons Von der Leyen, avui vestida amb els colors de la bandera ucraïnesa, aquest organisme "pot ser un punt d'inflexió" cap a la independència energètica de la Unió Europea respecte a Rússia. "Així és com potenciem l'economia del futur i el Pacte Verd Europeu", ha afegit.

El topall del gas (rus o no) continua en l'aire

Els Vint-i-set es mantenen en posicions molt diferents respecte al topall del gas i es continua sense avançar en cap sentit. Al discurs d'aquest dimecres Von der Leyen hi ha tornat a passar de puntetes i ha evitat parlar sobre límit de preu al gas rus o al gas que arriba a la Unió Europea per gasoducte de tots els orígens, que bàsicament seria el noruec i l'algerià. Tot i que Von der Leyen assegura que els estats membres ja no temen les amenaces del Kremlin de tallar el subministrament de gas a Europa, la realitat és que hi ha alguns països, sobretots els més dependents energèticament de Rússia, que no ho tenen tan clar. D'altra banda, Espanya, per exemple, va un pas més enllà i ha demanat posar un topall al preu de tot el gas, independentment de la via per la qual arribi i a quin país es compri.

Canviar l'índex de referència que marca el preu del gas

Fa dies que Brussel·les i els estats membres estudien actuar sobre el TTF, l’índex dels Països Baixos que serveix de referència per marcar el preu del gas a Europa i que s’ha disparat des que Moscou va començar a reduir el subministrament. "El mercat del gas ha canviat sobtadament i el TTF no s'hi ha adaptat", ha subratllat Von der Leyen aquest dimarts. Per aquest motiu, alguns estats consideren que hauria de ser més transparent i s'hauria de sotmetre a una supervisió financera que eviti maniobres especulatives. Com a alternativa, també es preveu crear directament un mercat de referència europeu paral·lel o vincular de manera temporal el TTF a l’índex asiàtic, el JKM.

Els tràmits i les reunions que falten perquè s'aprovin totes les mesures

Després de la proposta oficial d'avui de la Comissió, encara falta que els estats membres la discuteixin i hi donin el vistiplau en la reunió entre els titulars d'energia dels Vint-i-set que se celebrarà de Brussel·les de forma extraordinària el 30 de setembre. També hauria de passar el filtre del Parlament Europeu, però tot apunta que la Unió Europea mirarà de trobar la manera jurídica de saltar-se aquest últim tràmit per aprovar el pla de xoc energètic com més aviat millor.

stats