El paper de les elits
Economia 11/04/2021

Les institucions de la burgesia busquen el seu lloc

Reclamen als polítics més permeabilitat a les inquietuds del sector privat

4 min
Imatge de l’última gran trobada empresarial, el març passat, per reclamar la fi dels aldarulls i la reactivació econòmica. A les fotos de detall, Josep Sánchez Llibre, de Foment (1); Javier Faus, del Cercle d’Economia (2); Elena Massot, de Vertix (3), i Aurora Catà, de Barcelona Global (4).
Dossier El paper de les elits Desplega
1
Quan els rics eren burgesos
2
Qui són els mecenes catalans i en què inverteixen?
3
Els alts executius prenen el relleu als empresaris
4
Les institucions de la burgesia busquen el seu lloc
5
"La burgesia catalana ha quedat arraconada a ser directius d'empreses"

BarcelonaEls burgesos han estat una figura decisiva en la història dels últims dos segles a Catalunya, però el seu paper s’ha anat desdibuixant i, fins i tot, confonent amb el de l’establishment. Una cosa són els capitans d’indústria (burgesos que tenien les seves pròpies empreses i que en alguns casos destinaven temps i diners a fer altres coses a banda de gestionar la seva companyia) i l’altra l’establishment, la classe dirigent catalana, on es barregen altres perfils. La figura dels primers sembla cada cop més en vies de desaparició, segons explica Jordi Alberich, que durant molts anys va ser secretari general del Cercle d’Economia, una de les institucions on la burgesia ha participat més activament en les últimes dècades.

Per a Alberich, la burgesia era “molt més important” a Catalunya perquè no hi havia estat. “Tenir la burgesia feia el país més fresc, sense una estructura tan feixuga”. I per què està en crisi aquesta figura? “Potser és pel capitalisme, o perquè l’Estat ja arriba a molts llocs -respon Alberich, que afegeix-: Es nota més aquí perquè era un dels nostres grans atractius, però és un fenomen que està passant a tot el món. No és el que el burgès se n’hagi anat a Madrid. Simplement s’ha anat extingint”.

Sigui com sigui, aquestes classes dirigents sempre han tingut institucions que les representen i a través de les quals miren d’influir. Tot seguit repassem com estan:

Cercle d’Economia

Per a Alberich, el Cercle, nascut el 1958, era un cenacle de burgesos molt industrialistes que tenien les habilitats que calien per moure’s durant el franquisme. “Sabien com funcionava l’Estat i com tractar-lo”, explica. Amb el pas dels anys, les notes d’opinió del Cercle tenien molta influència i marcaven l’agenda dels governs, sobretot del català.

S’ha perdut aquesta capacitat d’influència? “Les generacions de governants han anat canviant”, expliquen fonts de la institució. “Els que governaven fa 25 anys, com ara Pujol, Roca, Molins o Alavedra, eren gent molt acostumada a interactuar amb el sector privat; venien dels mateixos llocs que els que hi havia al Cercle, i això va ajudar que hi hagués una complicitat de país entre el sector públic i el privat”. Ara, en canvi, les coses han canviat: “Hi ha una nova generació de polítics que no han interactuat mai amb el sector privat, que venen de fer carrera política sempre, cosa que a Catalunya no havia passat mai i a Madrid sí. Una majoria de polítics catalans no han tractat mai amb el sector privat i hi ha la sospita que és dolent, quan si hi ha un sector privat que estima el país, és el català. L’elit catalana no és extractiva, i la madrilenya sí. No depenem del BOE. Però els governants catalans això no ho han entès”.

Aquestes veus també afegeixen que “és cert que els empresaris abans feien les coses sense comptar amb el sector públic, però ara està passant al revés, i això és dolent”.

El perfil dels presidents del Cercle també ha anat canviant: els primers eren tots industrials, mentre que els últims són generalment directius.

Javier Faus, Cercle d'Economia.

Foment del Treball

La gran patronal catalana ha deixat enrere una etapa de gran atonia i s’ha convertit en un actor cada cop més present en el debat públic, però ho ha fet “de la mà d’algú que ve de la política com és Josep Sánchez Llibre, i que té una empresa del Maresme que no ve de la burgesia clàssica de Barcelona”, explica Alberich, que també és vocal de Foment.

De totes formes, aquest cert renaixement de la institució s’ha fet convertint-la obertament en un lobi empresarial que defensa els interessos de les empreses que paguen les quotes, un paper molt diferent del que representaven les institucions burgeses clàssiques.

Josep Sánchez Llibre, Foment del Treball.

FemCat

Nascuda fa tres lustres, aquesta institució es reivindica hereva de la tradició dels empresaris que van més enllà de la seva activitat professional i s’impliquen en qüestions de país, amb programes com Escola i Empresa (per acostar el món empresarial als alumnes) o Parlament i Empresa (per fer el mateix amb els polítics). “Vam néixer perquè consideràvem que la societat civil catalana estava apagada i calia omplir un espai que ja no ocupava ningú”, diu la seva presidenta, Elena Massot. Tenen una activitat poc pública, però són actius i es reuneixen amb el sector públic, tot i que amb resultats discrets. “Ens reben? Sí. Ens escolten? També. Ara, aconsegueixes transformar les coses? No tant”, admet Massot. “Aconseguim petits èxits, però menys dels que voldríem”.

Elena Massot, FemCat.

Barcelona Global

És la més jove de les institucions vinculades al món econòmic, i també la més diferent. La seva presidenta, Aurora Catà, creu que estem vivint un “canvi de paradigma” i entrant en una “nova societat” on el que mana és el talent en lloc dels cognoms i les estirps. “Parlar de la burgesia és com parlar del 600”, afirma Catà, que remata: “No som burgesia, som societat civil”. “El que realment marca la diferència és la capacitat de les ciutats d’atreure i retenir el talent”. Dues coses que la diferencien de la resta: l’associació es centra en la ciutat (Barcelona) i no el país (Catalunya) i entre els seus més de 1.000 socis un 20% són estrangers residents a la ciutat. Es consideren una “plataforma d’acció” que fa projectes concrets per convertir Barcelona en una capital del talent, però també fan de lobi i de “contrapès” perquè els governs tinguin algú que els supervisi.

Aurora Catà, Barcelona Global.
Dossier El paper de les elits
Vés a l’ÍNDEX
stats