Economia 30/01/2019

El govern recorrerà als jutjats si Acciona no entrega ATLL

Aragonès i Calvet defensen la liquidació i retreuen l'ús abusiu dels jutjats a la concessionària

Xavier Grau
4 min
Imatge aèria de l'ATLL.

BarcelonaEl vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dimecres que el Govern recorrerà a instàncies judicials si Acciona i els seus socis no lliuren els béns i actius d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL).

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aragonès ha explicat, davant la comissió parlamentària per informar de la liquidació d’ATLL, que el Govern ha iniciat el procés de desnonament administratiu per fer-se càrrec dels actius, però ha reconegut que “el més prudent” ara és esperar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es pronunciï sobre les mesures cautelars demanades per la concessionària, ja que la vista s’ha fixat per al 5 de febrer.

Però si el TSJC no accepta aquestes mesures cautelars i Acciona no lliura els actius, “es demanarà l’autorització judicial corresponent” per recuperar-los, ha dit Aragonès.

Pere Aragonès ha defensat la necessitat del Govern d'esperar a la vista del 5 de febrer per ser jurídicament impecable, donades les “amenaces d’accions penals” per part de la concessionària contra els responsables del Govern. En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha retret a Acciona "l'ús abusiu" dels tribunals en la seva pugna amb el Govern. La concessionària ha fet un "ús absolutament abusiu del dret", ha dit.

El vicepresident i el conseller de Territori han informat a la comissió parlamentària dels procés de liquidació del contracte d’ATLL perquè el nou ens públic ATL –100% de la Generalitat– pugui fer-se càrrec dels actius i de l'abastiment d’aigua a les empreses que subministren als municipis de l’àrea de Barcelona.

La Generalitat i Acciona i els seus socis discrepen sobre la liquidació del contracte d’ATLL després de la sentència del Tribunal Suprem ferma des de l’abril de l’any passat que confirmava la sentència del TSJC que anul·lava l’adjudicació feta el 2012 per a 50 anys a Acciona i els seus socis a canvi de quasi 1.000 milions d’euros.

Ara Acciona demana més de 1.000 milions d’euros al Govern en concepte de liquidació del contracte i indemnització per lucre cessant.

Indemnització en dubte

Però el Govern, tal com ha explicat el conseller Damià Calvet, va fer una primera estimació, segons la qual era Acciona qui havia de tornar diners al Govern, en concret 38,4 milions; i una segona en la qual el Govern reconeix que ha de pagar a Acciona 53,8 milions.

Però Calvet ha indicat que hi haurà una tercera liquidació, que no ha quantificat, que inclourà el període en què Acciona s’ha fet càrrec del servei des de l’anul·lació de l’adjudicació per sentència ferma, és a dir, des de l’abril de l’any passat fins a final del 2018.

No obstant això, el conseller de Territori ha admès que el més probable és que aquesta liquidació també acabi en un procediment judicial.

Calvet, però, ha defensat la proposta de liquidació del Govern i la quantitat que ara xifra provisionalment en quasi 54 milions com “una proposta en defensa de l’erari públic”, i s’ha defensat de les crítiques de la concessionària, que ha acusat al Govern d’actuar amb “voluntat confiscatòria”.

El que no ha aclarit el vicepresident Pere Aragonès és com s’han de comptabilitzar als comptes de la Generalitat els quasi 1.000 milions que es va anotar el 2012 i que li van permetre rebaixar el dèficit a la Generalitat. “Estem treballant amb la Intervenció de l’Estat”, s’ha limitat a dir.

Per la seva banda, el conseller Calvet s’ha referit a la xifra de més de 300 milions que anteriors responsables del Govern havien indicat com a possible indemnització. Calvet ha dit que aquella xifra “era una aproximació que queda superada per les sentències i per la feina rigorosa de la Comissió Liquidadora” del Govern.

L'oposició parla de "nyap"

L’oposició, per la seva banda, ha coincidit en qualificar de “nyap” tot el procés d’ATLL, des que el govern d’Artur Mas va fer la concessió el desembre del 2012 fins a la liquidació actual. Per a Maria Bravo, de Ciutadans, és "un exemple de mala gestió" i ha censurat que tant l'adjudicació el 2012 com ara la liquidació s'hagin fet amb presses. "Pagarem el nyap d'ATLL", ha reblat.

Per a Jordi Terrades, del PSC, el procés "ha demostrat la ineficàcia del sector públic" del que ha qualificat com a "nyap important" sense que "ningú hagi assumit responsabilitats polítiques". "Una vergonya nacional i un desastre" ha estat la definició de tot el procediment que ha fet Lucas Silvano, de Catalunya en Comú, mentre que Maria Sirvent, de la CUP ha mostrat el seu acord amb aquestes paraules, però s'ha mostrat contenta de que s'hagi recuperat per al sector públic la gestió de l'aigua. Santi Rodríguez, del PP, ha indicat que el procediment "posa en perill el prestigi de la Generalitat". El PP va donar en el seu dia el suport a la concessió del servei i Rodríguez, tot i criticar al Govern, ha deixat clar que el seu grup no està en contra de les privatitzacions: "A dia d'avui no se'ns ha demostrat que la gestió pública sigui millor".

stats