Economia 24/04/2022

Rússia dopa la seva moneda per esquivar una depressió

El banc central utilitza les seves reserves de divises i controls de capitals per mantenir el valor del ruble

4 min
L'entorn del Kremlin nevat, aquest dilluns

Barcelona"El període en el qual l'economia del país ha pogut viure de les reserves s'ha acabat". Així de clara va ser Elvira Nabiúl·lina, la governadora del Banc Central de Rússia, sobre les capacitats de l'economia del seu país per continuar resistint les sancions imposades pels països occidentals. Segons la banquera, a l'economia russa li esperen mesos molt complicats, especialment a partir del segon i tercer trimestre d'aquest any, amb restriccions al comerç exterior, en un moment en què el Kremlin ja es troba amb grans dificultats per pagar el deute.

El ruble fa una dècada que cau...
Cotització del ruble rus en dòlars estatunidencs des de l’1 gener del 2008

No obstant, les perspectives negres que pinta Nabiúl·lina no concorden amb el valor del ruble, la moneda russa, que ha aguantat bastant l'impacte de les sancions. Amb la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer, la Unió Europea, els Estats Units i altres aliats van aprovar una dura bateria de mesures per aïllar Rússia de l'economia global, que s'han anat ampliant en els dos mesos de guerra: hi ha la congelació d'actius d'oligarques i membres del govern rus, l'expulsió de diversos bancs del sistema internacional de transferències Swift , la prohibició de comprar productes russos –inclòs el carbó– o de vendre productes a la indústria russa –per exemple, components electrònics o recanvis de maquinària– i la sortida o suspensió de l'activitat al país d'un elevat nombre de multinacionals.

Inicialment, les sancions van fer entrar el ruble en un cercle viciós . La sortida d'empreses estrangeres va fer liquidar els negocis i, per tant, canviar els rubles en dòlars. A més, la demanda de rubles a escala global es va ensorrar, perquè moltes empreses d'altres estats que comerciaven amb Rússia ho van deixar de fer. Així doncs, a causa d'aquest ensorrament de la demanda, la moneda russa va perdre un 43% del seu valor en dues setmanes.

...però s’ha recuperat de les sancions
Cotització del ruble rus en dòlars estatunidencs des de l’1 de gener del 2022

Si hi sumem les restriccions als bancs i als sistemes de pagament –les targetes de crèdit Visa i Mastercard ja no funcionen a Rússia, igual que altres sistemes de pagament, com Paypal–, la temptació dels ciutadans i empreses és recollir en efectiu els rubles que tenen al compte corrent i guardar-los sota el matalàs abans que els bancs facin fallida, o bé canviar-los a euros o dòlars per evitar que perdin valor. Això explica les llargues cues de russos als caixers automàtics els primers dies de la invasió, un fenomen anomenat pànic bancari. Aquest fenomen agreuja encara més la devaluació de la moneda: ni els mateixos ciutadans russos la volen i la canvien al preu que calgui per dòlars.

Una devaluació de la moneda nacional té com a resultat que qualsevol producte produït fora del país passa a ser més car. I en una economia on la majoria de béns de consum són importats, implica que els preus es disparen. Aquest increment de preus –en llenguatge tècnic, inflació– provoca que les famílies perdin poder adquisitiu: cobren el mateix, però el cistell de la compra és més car. La inflació a Rússia a principis d'abril era del 17,5%.

Ara bé, a partir de mitjans de març, el ruble ha rebotat i va tancar el divendres a un nivell similar al d'abans del conflicte. Per què? ¿Vol dir que les sancions són inútils? ¿O simplement les autoritats russes les han pogut contrarestar?

Mesures de contenció

Si els russos van intentar a correcuita salvar els seus estalvis, el banc central tenia al sarró diverses armes per aturar l'hemorràgia que suposava la retirada d'efectiu dels bancs i la sortida de les empreses occidentals. El ruble portava anys perdent valor, amb dues caigudes greus el 2008, amb la crisi financera mundial, i el 2014, quan Rússia va envair el Donbass i es va annexionar Crimea.

La primera mesura va ser tancar la Borsa de Moscou, un fet que no va evitar, però, que les multinacionals russes que cotitzen a Londres perdessin gran part del seu valor en qüestió d'hores . La segona va ser apujar onze punts els tipus d'interès per frenar la inflació. I la tercera, la imposició de controls de capitals, és a dir, la prohibició que els rubles surtin del país o que es canviïn en una altra moneda.

Aquesta tercera mesura va frenar la demanda de divises estrangeres i, per tant, va mantenir estable una oferta de rubles que s'havia disparat, ja que els russos no podien canviar la seva moneda. A més, el govern també va imposar l'obligació que tots els exportadors russos –és a dir, les empreses que venen a l'estranger i cobren en altres monedes– hagin de canviar a rubles el 80% dels ingressos que obtenen altres divises. D'aquesta manera, la demanda de rubles creix i, per tant, també el seu preu, als mercats de divises.

El gruix dels exportadors russos són petrolieres i gasistes, la qual cosa explica el pànic del Kremlin a la possibilitat que la Unió Europea deixi de comprar energia a Rússia , com han fet els EUA amb el petroli. Si es produís, l'ensorrament del ruble seria probablement automàtic.

A banda de tot això, sembla evident que el banc central rus ha intervingut directament en el mercat durant setmanes per evitar que la seva moneda s'ensorri encara més i, de moment, ha tingut èxit. De fet, Nabiúl·lina fa anys que prepara l'economia per a noves sancions, per la qual cosa l'estat rus té reserves valorades en uns 640.000 milions de dòlars amb les quals pot intervenir en els mercats de divises per evitar el col·lapse del ruble.

Un dels problemes per al Kremlin és que les intervencions en el mercat per part del banc central són comprant rubles amb aquestes reserves de monedes. No obstant, la meitat dels 640.000 milions són en comptes de bancs d'altres països –sobretot dels EUA–, on les sancions n'han imposat la congelació: el govern rus no els pot tocar. A la pràctica, això redueix a la meitat les reserves realment disponibles i dificulta la capacitat de Rússia de retornar els deutes que té denominats en dòlars, fins al punt que les agències de qualificació internacional situen el país en fallida parcial .

Segons Bloomberg, a finals de març l'estat rus havia reduït les seves reserves d'or i divises en quasi 39.000 milions de dòlars, la qual cosa vol dir que en només un mes va perdre aproximadament un 12% de les reserves. Per tant, si manté el ritme, a principis del 2023 ja no n'hi quedaran. Les advertències de Nabiúl·lina sobre el futur negre de l'economia russa, doncs, tenen sentit.

stats