Mercat laboral

Treballar més de 55 hores a la setmana, el principal factor de mort a la feina

Un terç dels dos milions de morts anuals són causats per llargues jornades laborals

3 min
La burocràcia castiga
 Les treballadores de la llar

BarcelonaEn més d’una ocasió ha sigut notícia la mort d’un empleat per treballar més d’un dia ininterrompudament. En alguns casos, fins i tot, s’ha arribat a les 72 hores, com el cas d’un becari de només 21 anys que feia pràctiques al Bank of America. Una llarga investigació de cinc anys duta a terme per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Internacional del Treball (OIT), i publicada aquest divendres per les Nacions Unides, confirma els efectes nocius de fer llargues jornades laborals.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’informe alerta que treballar més de 55 hores a la setmana (11 hores al dia de dilluns a divendres) ja és considerat el principal factor de mortalitat a la feina i hi posa xifres. Dels gairebé dos milions de persones que moren al món per causes relacionades amb el seu lloc de treball a l’any, un terç (750.000 treballadors) és per un excés d’hores.

L’estudi, que està fet amb dades prèvies a la pandèmia, concretament agafa dades des de l’any 2000 fins al 2016, analitza 19 factors de risc ocupacional, com són les ja mencionades llargues jornades laborals, però també la contaminació atmosfèrica i el soroll. La investigació conclou que la majoria de morts relacionades amb la feina són per causa de malalties respiratòries i cardiovasculars. Concretament, les principals causes són malaltia pulmonar obstructiva crònica (450.000 morts), accidents cerebrovasculars (400.000 víctimes), traumatismes (360.000) i cardiopaties isquèmiques, que és l’estrenyiment de les artèries coronàries (350.000 morts).

La Xina i l’Índia, al capdavant

L’estudi també alerta que les morts relacionades amb el treball lligades a cardiopaties han augmentat un 41% entre el 2000 i el 2016, mentre que les vinculades a accidents cerebrovasculars van créixer durant el mateix període un 19%.

Per països, la Xina i l’Índia són els que concentren un nombre més elevat de morts. Concretament, sumen un terç del total, amb més de 400.000 difunts a cada país. També criden l’atenció les xifres del Japó i Itàlia, que concentren 38.000 i 20.000 víctimes, respectivament. Pel que fa a Espanya, supera les 9.000.

L’informe no fa una estimació de l’impacte econòmic que té aquesta mortalitat. Tot i així sí que alerta que en el cas de les malalties i traumatismes se “sobrecarrega el sistema de salut, la productivitat baixa i pot tenir un impacte catastròfic en els ingressos de les llars”. És per això que la investigació suggereix que cal un acord sobre els límits màxims saludables de temps de treball per prevenir les llargues jornades laborals i que s’hauria de controlar millor la ventilació i l’ús d’equips de protecció personal per reduir l’exposició a l’aire contaminat.

Morts evitables

“Aquests gairebé dos milions de morts prematures són evitables”, ha deixat clar aquest divendres la directora del departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut de l’OMS, Maria Neira, que ha afegit que tant el sector sanitari com el laboral han d’assumir la responsabilitat de frenar aquest problema. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom, ha titllat directament de “xocant” veure com tantes persones moren “directament” a causa de la seva feina. “El nostre informe és un toc d’atenció als països i les empreses perquè millorin i protegeixin la salut i la seguretat dels treballadors complint amb els seus compromisos de proporcionar una cobertura universal de serveis de salut i seguretat a la feina”, ha dit. Seguint la mateixa línia, el director general de l’OIT, Guy Ryder, ha fet una crida perquè governs, empresaris i treballadors prenguin mesures per reduir l’exposició a factors de risc en el lloc de treball.

stats