Macroeconomia
Economia 20/08/2022

Els (potser) últims pressupostos de l'Estat sense regles fiscals

Alemanya s'ha mostrat oberta a reformar les normes fiscals, que la Comissió Europea discutirà aquesta tardor

3 min
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en una imatge recent.

MADRIDEls del 2023 –si tiren endavant– poden ser els últims pressupostos generals de l'Estat aprovats sense regles fiscals europees (i també espanyoles). "Poden", perquè de fet aquestes normes ja havien de tornar l'any que ve, o aquesta era la intenció inicial de la Comissió Europea. La guerra a Ucraïna, però, ha obligat Brussel·les a canviar els seus plans i a prorrogar, de nou, la suspensió temporal de les regles fiscals, aprovada excepcionalment amb la pandèmia del covid-19 . Ara, l'any marcat en vermell al calendari és el del 2024. La incògnita, però, és si el pacte fiscal tornarà tal com es coneixia o si la Comissió Europea decidirà tocar unes regles del joc que, a ulls d'alguns països, no poden ser ni homogènies ni tan estrictes com fins ara.

Tenir aquestes regles fiscals suspeses ha implicat deixar en stand-by el Pacte d'Estabilitat i Creixement europeu i, per tant, els objectius de dèficit i deute públics. Això ha ajudat els governs a no haver d'estrènyer-se el cinturó a l'hora de pensar en la despesa, més en un context de crisi. Des del moment en què Brussel·les va activar l'anomenada "clàusula de salvaguarda" els països podien incomplir les normes.

Ara bé, conscients que aquesta barra lliure s'acabarà –així ho ha dit la Comissió Europea – els estats membres no han deixat de pensar en la "prudència fiscal", a la qual tantes vegades ha fet referència la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a l'hora de dissenyar els comptes públics. Per això, els pressupostos de l'Estat per al 2023 estaran marcats per la "responsabilitat pressupostària". Com explicava aquest diari , el sostre de despesa aprovat pel govern espanyol és de "rècord" però "no impedirà reduir el dèficit". El motiu: si s'ajusta la despesa al context inflacionista actual, aquesta és menor.

La Unió Europea, però, també té clar que no vol repetir els estralls que va provocar, sobretot a la perifèria, mirar amb lupa aquestes normes després de la crisi financera del 2008 i la posterior crisi de deute que va afectar la zona euro entre el 2010 i el 2014. Brussel·les té intenció d'abordar el debat aquesta tardor i aplanar el camí de cara al 2024. Espanya, un dels països més colpejats pel disseny d'aquestes normes fiscals , encapçala la llista d'estats membres que no volen tornar a les pautes del passat. Paradoxalment, ha trobat un soci tradicionalment oposat en matèria econòmica: els Països Baixos. De bracet, demanaran més flexibilització .

Ara bé, qui també s'ha mostrat obert a negociar la reforma del pacte fiscal és Alemanya. Un gest poc menor si es té en compte que encara avui ressona el "cal deixar de viure per sobre de les possibilitats de cadascú" que Angela Merkel va pronunciar l'any 2011. Aleshores, la cancellera alemanya llançava un avís, precisament, sobre el perill, a ulls de Berlín, que alguns països no complissin amb les regles fiscals. Històricament, el país germànic sempre ha estat molt bel·ligerant amb l'estabilitat fiscal. De fet, Merkel apostava per poder portar els estats membres davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea si no complien amb el Pacte d'Estabilitat i Creixement europeu. Però ni aquell govern ni molt menys el context són el que ara marca Alemanya.

La coalició liderada pel partit socialdemòcrata, amb els verds i els liberals com a socis, ha fet pública una proposta de modificació de les regles . D'una banda, assumeixen que els requisits sobre la reducció del deute públic poden comportar més "ajustos" del compte per a alguns països. És a dir, austeritat en aquells on el deute públic està molt per sobre del que fixen les normes. Alhora, però, el govern d'Olaf Scholz deixa clar que "la flexibilitat ha d'anar de bracet d'uns límits clarament definits i mecanismes millorats per fer complir les normes", arranca el text.

Dèficit del 3% i deute del 60%

¿Què diu el pacte fiscal europeu? Aquest limita al 60% del producte interior brut (PIB) el nivell d'endeutament que pot acumular un estat de la UE, mentre que el dèficit ha de ser com a màxim del 3% del PIB anual. En aquests moments, Espanya, com molts altres països, està incomplint aquests límits. L'Estat va tancar el 2021 amb un dèficit del 6,8% del PIB. El govern estima que aquest 2022 caigui fins al 5%, mentre que el situa en un 3,9% el 2023 i en un 3,3% el 2024. No seria fins al 2025 que quedaria per sota del 3%.

La bretxa, però, entre el que diuen les normes europees i el que passa a l'Estat la marca el deute públic. Segons les últimes previsions del govern central, aquest es mantindrà per sobre del 100% del PIB fins al 2025, que arribaria al 109,7%. L'any 2021 l'Estat va acabar amb un deute públic del conjunt de les administracions del 118,4% fruit de la despesa per fer front a la pandèmia. Queda per veure, doncs, si aquestes últimes crisis modificaran, o no, unes normes que fa 30 anys que es van dissenyar i que de fet sempre han estat en el punt de mira d'alguns economistes, especialment els de tendència més progressista i favorables a un paper més intervencionista de l'estat sobre l'economia.

stats