L'aliança de la ultradreta global va tornar a fer ahir una demostració de força en el míting de suport a Marine Le Pen celebrat a París. L'acte, que va ser menys nombrós del que l'organització tenia previst, s'havia convocat en protesta per la sentència que condemna la líder de Reagrupament Nacional (RN) a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació per malversació per unes contractacions falses al Parlament Europeu, cosa que impediria que es pogués presentar a les pròximes eleccions presidencials. Si la setmana passada, tot just conèixer-se la sentència, Le Pen ja va rebre el suport incondicional de Donald Trump, Elon Musk i J.D. Vance, que insistien en la caça de bruixes contra la llibertat d'expressió que a parer seu es viu a Europa, ahir amb vídeos durant l'acte li van donar escalf Santiago Abascal, Javier Milei, Viktor Orbán i Matteo Salvini.
És, certament, una sentència incòmoda en aquests moments, perquè situa Le Pen com a "víctima" en un context en el qual el discurs il·liberal i antieuropeista està guanyant adeptes. La líder d'ultradreta, pionera en aquest espai que gairebé havia liderat en solitari durant molts anys, havia intentat moderar el seu discurs els últims anys per aconseguir augmentar el seu sostre electoral i trencar el cordó sanitari que fins ara l'havia aconseguit situar fora del poder institucional estatal. Les pròximes presidencials, però, eren la seva gran oportunitat per arribar al poder, i aquesta sentència l'ha interpretada com una manera de barrar-li el pas. Per això des de les seves files han augmentat els atacs a les institucions de l'estat i també a la justícia, a qui acusen d'estar polititzada i no ser neutral. Els seus arguments s'acosten cada cop més als de Trump i radicalitzen encara més el seu discurs.
Estem en un moment complicat d'analitzar. Tots aquests moviments ultres comparteixen a grans trets la mateixa ideologia conservadora i ultraliberal, amb una majoria que defensa sense complexos el supremacisme blanc i que ataca l'estat del benestar com l'hem conegut fins ara. Comparteixen també un nacionalisme identitari propi, i el proteccionisme aranzelari de Trump els deixa en entredit i dona ales a l'oposició per situar-los com a antipatriotes. Està per veure fins a quin punt podran combinar l'acatament del que diu el xèrif global amb la defensa dels interessos nacionals. I també està en dubte com podran sobreviure els mateixos valors europeus que diuen defensar amb l'atac constant a les institucions troncals de l'estat.
Però el cert és que tenen suport popular i també un acompanyament econòmic, mediàtic i internacional que no tenien fins ara. Poden anar guanyant poder. A la Unió Europea ja governen a Itàlia i a Hongria, i són segona força en molts països més. Cal tenir-ho en compte i plantejar quins tallafocs es poden posar per, si es dona el cas, evitar que tots aquests ingents pressupostos i mitjans en armament i tecnologia que suposadament s'estan activant per protegir Europa i els seus valors acabin en mans dels que, precisament, tenen com a objectiu destruir-los.
