Internacional 04/09/2021

L'Afganistan dels talibans: ¿i ara què?

Tot i que els extremistes han promès un govern "inclusiu", la incertesa regna al país asiàtic

Ricard G. Samaranch
4 min
Milicians talibans controlant l'accés a l'aeroport de Kabul

TunisEls adults afganesos recorden perfectament com era el règim que van implantar els talibans a bona part del país a mitjans dels noranta. Basant-se en una interpretació molt rigorista de l'islam, s'aplicaven càstigs brutals als qui violaven la seva xaria, i les dones no comptaven amb cap dret, ni tan sols el de treballar. El record és nítid, però el nou futur no ho és tant. De fet, ningú s'atreveix a dir com serà l'Afganistan dominat pels talibans ara que han tornat al poder i que els Estats Units han culminat, aquesta setmana, la seva retirada. Tot i que no sembla que la seva ideologia hagi canviat, la seva necessitat d'ajuda i reconeixement internacional pot fer-los moderar els seus excessos. La formació del nou govern, que fa dies que sembla "imminent", donarà pistes sobre quins són els seus plans.

Segons fonts del grup, el govern inclourà diversos ministres vinculats al règim anterior, d'acord amb la seva promesa d'apostar per un executiu "inclusiu". De fet, en les negociacions hi han participat l'expresident Hamid Karzai i Abdul·lah Abdul·lah, primer ministre entre el 2014 i el 2020. Ara bé, fins i tot si compleixen les seves promeses, no és clar fins a quin punt la pluralitat del gabinet serà cosmètica o bé els talibans estan disposats a buscar un consens amb l'oposició per a les grans decisions de país.

Senyals de moderació

Els més optimistes indiquen que han donat alguns senyals de moderació. Per exemple, poc després de la seva espectacular ofensiva, van permetre que la minoria hazara, de confessió xiïta, celebrés públicament la festa anual de l'Aixura, la més important per als xiïtes. Per als fonamentalistes sunnites com els talibans, els xiïtes són uns heretges, i durant el seu govern del anys noranta van patir una repressió ferotge. Ara bé, al mateix temps nombroses informacions recents apunten que soldats talibans han marcat les cases d'activistes i opositors, i que desenes de persones han sigut segrestades i han desaparegut. No queda clar si aquest tipus d'accions comptaven amb el suport de la cúpula del moviment.

Del que no hi ha cap dubte és que el nou sistema no es basarà en la Constitució del 2004, que incloïa la celebració d'eleccions democràtiques i garantia una sèrie de llibertats com la d'expressió. A les converses entre el govern afganès i els talibans, que van allargar-se durant més d'un any sense arribar a bon port, els talibans mai van reconèixer com a legítima la carta magna, i van insistir que només donarien suport a un estat islàmic governat per la xaria o llei islàmica. De fet, només arribar a Kabul ja van substituir la bandera tricolor adoptada el 2002 per una de blanca amb la professió de fe de l'islam i la inscripció "Emirat Islàmic de l'Afganistan".

En aquest sentit, fonts del grup fonamentalista han filtrat que el nou sistema serà presidit per un guia suprem, que serà a la vegada principal autoritat política i religiosa del país, una arquitectura semblant a la del règim iranià. L'escollit per al càrrec serà el mul·là Haibatul·lah Akhundzada, de 60 anys, que es va convertir en líder del moviment el 2016, quan el seu predecessor, Akhtar Mansur, va morir en l'atac d'un dron nord-americà. Akhundzada té un perfil i un historial de líder religiós més que no pas militar, i va ocupar el màxim càrrec judicial del territori controlat pels insurgents.

En teoria, la seva autoritat estarà per damunt de la del president. Tanmateix, caldrà veure com evolucionen els equilibris de poders interns dins el grup, ja que fins ara, a la pràctica, els talibans han funcionat més aviat amb una direcció col·legiada. Entre les altres figures amb molta influència dins el grup hi ha els mul·làs Abdul Ghani Baradar, cofundador del moviment, i Mohammad Iaqoob, fill del mític líder mul·là Omar, així com Khalil Haqqani, líder d'una poderosa milícia aliada amb els talibans. Informacions recents, confirmades per Reuters, situaven a Abdul Ghani Baradar al capdavant del govern polític.

Preparar el retorn

Tot i que la ràpida rendició del govern afganès presidit per Aixraf Ghani va sorprendre els talibans, el grup fonamentalista ja feia una dècada que preparava el seu retorn al poder, i per això comptaven amb una mena de "govern a l'ombra". Així, havien format comissions nacionals per a cadascun dels sectors clau, com la sanitat i l'educació, i havien nomenat responsables a escala local i nacional.

Atemorits davant possibles represàlies per col·laborar amb un govern "traïdor", molts funcionaris han fugit o bé han preferit amagar-se abans que tornar a la feina. Probablement, recorden el brutal govern talibà dels noranta, i no es fien de les promeses d'amnistia fetes pels líders talibans. De fet, els talibans estan duent a terme una àmplia ofensiva militar contra la vall del Panxir, l'últim reducte de resistència al seu govern.

Necessitats de reconeixement internacional i de suport per sostenir una economia en caiguda lliure, és probable que els talibans ofereixin la seva cara més amable durant els pròxims mesos. Per exemple, no s'espera que permetin a Al-Qaida operar lliurement en territori afganès. Normalment, el primer objectiu dels grups rebels que prenen el control d'un país és consolidar el seu règim. Ara bé, un cop aconseguit el suport exterior i estabilitzat el sistema, ¿es mantindran aquestes polítiques o bé s'endurirà el règim i ministres independents o pertanyents a altres partits seran purgats per imposar una dictadura més autoritària? Probablement, les incerteses que envolten el futur de l'Afganistan no es resoldran en un futur pròxim.

stats