Turquia
Internacional 11/07/2021

La mà negra judicial de la Turquia d'Erdogan

L'oposició denuncia que el mandatari utilitza els tribunals per desempallegar-se de rivals en els futurs comicis

3 min
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan

Istanbul"Qui guanya Istanbul guanya Turquia" és una màxima que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha pronunciat en diverses ocasions, però ara que el seu partit ja no controla la ciutat més important del país se li ha girat en contra. Tot i que les pròximes eleccions generals no tindran data fins al 2023, Uzun Adam [l'home alt], sobrenom amb què es coneix Erdogan, sap que els comicis estan a prop i l'oposició té noms propis que el poden desbancar.

Un d'ells és l'opositor Ekrem Imamoglu, alcalde d'Istanbul . Però el rumb per guanyar-li una futurible batalla electoral pot dirigir-se cap als tribunals: acusar-lo d'insultar càrrecs públics o de fer campanya contra el canal d'Istanbul utilitzant diners públics són algunes de les armes que el poder judicial utilitza per desestabilitzar el líder local. Des que el polític del partit secular CHP es va alçar en la ciutat més important de país –després de 25 anys sota domini del governamental AKP–, les acusacions que han recaigut sobre seu han anat a més. I una d'elles podria costar-li uns anys entre reixes: el fiscal va sol·licitar una pena de presó de quatre anys i un mes contra l'alcalde per insultar un alt funcionari, uns fets que haurien tingut lloc el dia que el Consell Superior Electoral va decidir repetir les eleccions d'Istanbul. "És una decisió estúpida", va dir en aquell moment Imamoglu sobre l'organisme que ordenava tornar a celebrar els comicis. Ara que un tribunal turc ha acceptat la petició del fiscal, l'alcalde d'Istanbul haurà de respondre davant de la justícia. I no es tracta d'una mera formalitat sense recorregut: qualsevol opositor a la Turquia d'Erdogan sap que les reixes sempre són una possibilitat.

La presidenta provincial del CHP, Canan Kaftancioglu, ho sap millor que ningú: sobre ella caurà una pena de nou anys de presó per "insultar el president" o "fer propaganda terrorista". "Ho té assumit, està força tranquil·la", explica una de les seves col·laboradores. I pels comentaris que va fer la mateixa Kaftancioglu a la revista Time, que la va denominar la Navalni turca, no sembla haver-se ensorrat amb una sentència que ja és ferma, tot i que segueix al tribunal de cassació: "Tornaré més forta", va assegurar, deixant clar que no evitarà passar uns anys a la presó i que té pensat amenitzar-los estudiant idiomes o alguna carrera. Però en el mateix partit la llista segueix.

Llistat desconegut

Tot va ser titllat de "calúmnia" per un tribunal turc, però la pena que pot recaure sobre ella no serà inferior a cinc anys: Gokce Gökçen assumeix l'autoria d'un pamflet amb l'estampa del CHP on assenyala Erdogan com el braç polític de l'organització de Fetullah Gülen , acusada d'organitzar l'intent de cop d'Estat del 2016 i considerada terrorista. El Codi Penal recull que les calúmnies contra el president són sinònim d'un “atac cap a ell". I ella mateixa destaca a l'ARA que el tribunal dictamina el seu atac com a sinònim, fins i tot, d'intentar agredir-lo físicament.

Amb 29 anys, recau sobre la diputada més jove del partit una acusació que li pot costar fins a 19 anys de presó: "Quan ho vaig saber, vaig riure. Però encara no en sabia els detalls. Després, quan vaig veure que se m'acusava sota una llei de la qual no sabia ni el nom, i jo soc advocada, vaig veure que no tenia cap lògica. Tot era ridícul", diu. Per tant, té clar que els jutjats són el camí: "En comptes de solucionar els problemes de la gent, l'arma més valuosa de l'AKP és silenciar els joves i evitar que ens fiquem en política". I sobre la llarga llista d'acusats i acusacions al seu partit, les xifres són desconegudes: “Malauradament mai ho sabrem. Si insultar el president és anar a la presó, serem molts que hi anirem”, lamenta.

Les enquestes no vaticinen un gran futur electoral per a Recep Tayyip Erdogan. I encara que ningú dubti que tornarà a postular-se com a màxim mandatari, adversaris com Ekrem Imamoglu o Mansur Yavas –alcalde d'Ankara– sonen com els homes forts per fer fora l'actual president. L'empresa Metropoll va pronosticar a mitjans de maig que Imamoglu sortiria com a guanyador en una hipotètica segona volta en les eleccions: el 49,7% votaria pel candidat del Partit Republicà del Poble (CHP), mentre que un 38,8% ho faria en favor de l'actual mandatari i líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Per la seva banda, Yavas aconseguiria el 49,4% del suport popular, enfront del 37,5% que optaria per Erdogan en cas que fossin ells dos els que competissin per la presidència.

El soroll de les enquestes, la fràgil situació econòmica i els escàndols que han sorgit darrerament sobre les connexions entre l'estat i la màfia, entre altres adversitats, no ajuden l'actual president. Turquia, a diferència de fa uns anys, mira més enllà d'Erdogan. Però les eleccions generals segueixen quedant lluny i Uzun Adam sap que té dos anys per revertir la situació: a qualsevol preu, sigui com sigui.

stats