Internacional  /  Pròxim Orient 05/12/2022

Persianes abaixades, refineries aturades i protestes estudiantils en una nova jornada de vaga a l'Iran

Les autoritats continuen sense confirmar la dissolució de la policia de la moral

3 min
Una dona camina per davant de locals amb les persianes abaixades a Teheran aquest dilluns.

BarcelonaBotigues, fàbriques i universitats en moltes ciutats de l'Iran s'han sumat aquest dilluns a la primera de les tres jornades de vaga convocades aquesta setmana en suport del moviment de protesta que ja s'ha convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs. Segons vídeos difosos per la televisió independent Iran International, la vaga s'ha seguit en una cinquantena de ciutats, des de Teheran fins a les més llunyanes com Sashtiari, al Sistan i Balutxistan. També a Sanandaj, al Kurdistan iranià, Urmia (Azerbaidjan occidental) i Mojnord (Khorasan del Nord). A la capital, les imatges mostren les botigues tancades als mercats de Lalezar i Cherag.

A més dels mercats, la vaga també s'ha notat en alguns centres de treball. El Consell de Treballadors del Petroli ha assegurat que 500 empleats de la petroquímica de Mahshr s'han sumat a la protesta "per l'ambient sufocant que es respira a les universitats".

A les universitats, on hi ha hagut vagues des de l'inici del moviment, que va esclatar al setembre arran de l'assassinat de la jove Mahsa Amini, també s'ha notat la vaga: a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Teheran i a la de Ciències Mèdiques d'Isahfan els estudiants han cridat a la vaga.

Grups d'artistes i esportistes han volgut expressar solidaritat amb les mobilitzacions. Les autoritats han precintat la joieria i el restaurant del llegendari jugador de futbol Ali Daei, després d'anunciar el seu suport a les vagues, segons informa l'agència oficial Fars. També el músic kurdoiranià Kayhan Kalhor ha donat suport a les tres jornades de vaga des del seu compte d'Instagram, igual que l'actriu britànico-iraniana Nazanin Boniadi, que s'ha expressat en un tuit "pels presos innocents i per tots els que han mort en el camí de la llibertat i per l'Iran".

Què passa amb la policia de la moral?

Mentrestant, les autoritats continuen sense aclarir què passa amb la policia de la moral malgrat les declaracions del fiscal general del país anunciant-ne la dissolució, de les quals es van fer ressò mitjans de tot el món. Mohammad Jafar Montazeri va dir en una conferència que el cos que vetllava pel compliment de l'estricte codi de vestimenta en l'espai públic, responsable de la mort d'Amini, havia estat "suprimit pels qui el van establir", però el govern no ho ha confirmat i els mitjans locals han dit que les seves paraules van ser "mal interpretades".

L'Iran ha tingut diversos cossos de policia moral des de l'arribada al poder de l'aiatol·là Alí Khamenei el 1979. L'actual, coneguda com la Patrulla d'Orientació (Gasht-e Ershad), es va establir el 2006 per imposar a les dones el codi de vestimenta que les obliga a portar tot el cos tapat amb roba que no els marqui el cos. Montazeri també va deixar clar que les autoritats judicials continuarien "vigilant els comportaments en l'àmbit comunitari". La policia de la moral depèn del ministeri de l'Interior i no del de Justícia. Molts activistes especulen amb la possibilitat que els agents siguin substituïts per sistemes de vigilància electrònica.

Tot i que els grans mitjans internacionals s'han fet ressò d'aquestes declaracions –si es verifica la dissolució del cos seria el primer pas enrere del règim, que fins ara només havia respost amb repressió a les protestes–, diversos mitjans oficials les han desmentit. La cadena en àrab Al-Alam ha dit que "l'única cosa que es dedueix de les paraules de Mohammed Jafar Montazeri és que les patrulles de la policia de la moral no estan mai vinculades al sistema judicial". La Xarxa de Notícies Estudiantils, d'orientació ultraconservadora, també ha criticat les "notícies falses" i ha dit que l'obligatorietat del vel "encara és llei a l'Iran".

El ministre d'Exteriors iranià, Hossein Amir-Abdollahian, que està de visita oficial a Sèrbia, tampoc ha volgut aclarir res i s'ha limitat a dir que "a l'Iran tot funciona en el marc de la llibertat i la democràcia".

stats