La UE acorda donar protecció temporal i automàtica als refugiats ucraïnesos

Brussel·les"Ens hem de preparar per a l'arribada de milions de refugiats a la UE, ja gairebé mig milió són aquí", ha dit la comissària d'Interior, Ylva Johansson, aquest dijous al matí abans de reunir-se amb els ministres del ram a Brussel·les, on han segellat l'acord polític per activar la directiva de protecció temporal per primera vegada i garantir així l'acollida de totes les persones refugiades amb nacionalitat ucraïnesa. "Acord històric", ha piulat el ministre d'Interior francès, Gérald Darmanin.

Brussel·les va proposar aquesta via diumenge passat després que els països que fa anys que bloquegen la política migratòria i d'asil comuna –perquè es neguen a pactar quotes d'acollida– es mostressin absolutament predisposats a fer-ho aquesta vegada. Països com Polònia, Hongria o Romania són els primers receptors d'aquests milers de persones que fa dies que fugen de l'atac de les tropes de Putin a Ucraïna i, en aquest cas, una gran majoria de països europeus s'han mostrat més que disposats a ajudar-los a repartir l'acollida.

La directiva de protecció temporal data del 2001 i no s'ha activat mai fins ara, ni tan sols el 2015 amb l'anomenada crisi dels refugiats. Per això, alguns ministres ho han qualificat "d'històric", també la comissària Johansson, que a l'arribar a la reunió no les tenia totes, ja que no veia clar aconseguir l'acord aquest mateix dijous. La posada en marxa d'aquesta mesura implica que les persones que fugen de la guerra a Ucraïna (i tenen nacionalitat ucraïnesa) tindran llibertat de moviment, permís de residència i permís de treball i fins i tot podran gaudir de certs serveis públics i de seguretat social a tota la Unió Europea després dels 90 dies que l'acord de visat entre Ucraïna i la UE ja ofereix actualment.

Els estrangers, sense protecció automàtica

Aquest estatus especial es concedirà per un any prorrogable a tres i de manera automàtica només a totes les persones nacionals d'Ucraïna. Per als no nacionals ucraïnesos o apàtrides es tindrà en compte que puguin provar que són residents a Ucraïna "d'acord amb un permís de residència vàlid en funció de la legislació ucraïnesa" i que no "siguin capaços de retornar de manera segura al seu país d'origen". Els països de recepció podran aplicar-los o no aquesta legislació o un altre "estatus adequat" en funció de la seva legislació nacional. Dit d'una altra manera, un ciutadà no ucraïnès (estranger) que resideix al país, per exemple provinent del Marroc, que arriba a Hongria no rebrà la protecció automàtica sinó que seran les autoritats hongareses les que decideixin quin estatus li atorguen.

Aquesta diferenciació ha sigut exigència dels països de l'anomenat Grup de Visegrad (Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia), que també són els que tradicionalment s'oposen a l'acollida de refugiats a Europa, i implica rebaixar la protecció que inicialment havia previst Brussel·les en la seva proposta. La Comissió Europea va proposar que tots els residents a Ucraïna, nacionals o no, estiguessin coberts de manera automàtica per aquesta protecció especial, però l'acord polític exclou aquelles persones que no tenen la nacionalitat del país. Altres socis com Dinamarca, amb una política migratòria molt rígida, també s'han oposat de manera tradicional a obrir fronteres i repartir refugiats.

"Els processos d'asil poden trigar anys, però ara només amb una setmana des que va començar la guerra hem adoptat una directiva com aquesta. Això vol dir que tan aviat com entri en funcionament no hi haurà temps d'espera, els nens podran anar a l'escola, podran treballar i anar al metge", ha dit Johansson, que ha posat en valor que d'aquesta manera les persones arribades des d'Ucraïna podran "integrar-se" ràpidament a la societat europea.

L'etern debat migratori

Aquesta és una nova mesura sense precedents tant per la celeritat amb què s'ha acordat en una Unió Europea tradicionalment lenta a l'hora de respondre com per la transcendència que suposa que els vint-i-set socis europeus s'hagin posat d'acord en una qüestió que fa anys que està enquistada: la política migratòria i d'asil. Des del 2015 que no s'ha aconseguit superar la tradicional divisió entre els països que exigeixen quotes obligatòries d'acollida i aquells que s'hi neguen, una esquerda que s'està intentant superar sota la presidència francesa de la UE amb el concepte de "solidaritat obligatòria", que preveu que tots els països hagin de contribuir necessàriament en l'acollida.

A Brussel·les algunes veus esperen que amb aquest acord es doni l'impuls definitiu a aquesta gran assignatura pendent, però per a l'acollida de refugiats ucraïnesos tampoc hi haurà quotes fixades, sinó que cada país dirà quantes persones està disposat a acollir o de quina manera preveu contribuir-hi. "Som en un punt d'inflexió per a Europa. No podem posar remei als errors del passat, però podem fer-ho molt millor en el futur. Necessitem compartir responsabilitats reals a tota Europa, garantint que les persones tinguin condicions dignes per viure-hi i puguin reconstruir les seves vides amb seguretat", ha dit en un comunicat Evelien van Roemburg, responsable de l'oficina europea d'Oxfam Intermón.