FICCIÓ

Netflix desvela el costat fosc de l'adolescència a 'Por 13 razones'

La nova sèrie adapta el llibre de Jay Asher i relata les conseqüències de l’assetjament escolar

La transició de la infància a la vida adulta ha sigut un tòpic recurrent en el cinema i la televisió. Aquesta etapa, sovint de desassossec, és l’eix central de Por 13 razones, una sèrie de Netflix que arriba amb el rebombori de comptar amb Selena Gomez com a productora. La ficció, que estarà disponible a partir d'aquest divendres, queda lluny de la innocència que es podria esperar d’una exestrella Disney, tant pel to com pels temes que tracta.

La producció segueix l’adolescent Clay Jensen, un estudiant introvertit que troba una capsa amb 13 cassets al porxo de casa seva. El remitent de la caixa és Hannah Baker, una companya de classe que dues setmanes abans es va suïcidar i que utilitza les gravacions per explicar els motius que la van portar a prendre aquesta decisió. El relat, que barreja present i passat, s’inicia amb els acords de Love will tear us apart de Joy Division, una cançó amb la qual Ian Curtis, cantant de la banda, va expressar alguns dels problemes que el van dur a posar fi a la seva vida.

La nova proposta de Netflix es basa en una novel·la juvenil del mateix títol escrita per Jay Asher, que va arribar al número 1 dels bestsellers del New York Times. L’any 2009 Gomez va adquirir-ne els drets per fer una pel·lícula per al seu lluïment. Finalment, després que la posada en marxa del projecte es dilatés, va decidir fer un pas enrere i centrar-se només en la producció, per evitar que la seva fama eclipsés la sèrie. El rol principal va recaure llavors en Katherine Langford, una actriu australiana desconeguda que no condicionava tant el personatge.

Seguint el patró d’una ficció de misteri, la sèrie desvela com l’institut pot ser un entorn hostil. Els estudiants han d’aprendre a carregar amb les etiquetes que els pengen els seus companys i conviure amb les xafarderies. A banda d’assenyalar l’estratificació social dels centres escolars -element que ja va explorar John Hughes en pel·lícules com El club de los cinco - , la història és un retrat melancòlic del procés d’aïllament que pateix la protagonista. Només fa falta un rumor malintencionat sobre la seva vida sexual perquè la Hannah passi a ser una pària social i acabi abocada a l’ostracisme.

Més enllà de resoldre el misteri del perquè de la decisió de la protagonista, la ficció concentra els seus esforços a desplegar les diverses maneres amb què es manifesta l’assetjament escolar. A uns adolescents desorientats s’hi sumen uns adults cecs als problemes dels seus fills o que, en el millor dels casos, intenten abordar-los amb medicació. Les últimes dades recollides als Estats Units indiquen que un de cada cinc estudiants ha patit assetjament al seu centre escolar. En el cas de l’estat espanyol, segons l’últim informe de Save the Children, gairebé un 10% dels alumnes consideren que han patit bullying; el percentatge és superior en el cas de les noies.

Enfocament respectuós

Segons han explicat els impulsors de Por 13 razones, la sèrie neix amb la vocació d’ atrapar també el públic adult. Aquesta intenció es fa patent amb la llista de noms involucrats en el projecte, allunyats dels drames adolescents més convencionals. D’entrada hi figura Tom McCarthy, director i guionista de Spotlight, guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula el 2015, que ha dirigit els dos primers episodis. L’adaptació de la novel·la és obra de Brian Yorkey, dramaturg premiat amb un Pulitzer pel llibret del musical Next to normal.

El guionista ha reconegut durant la presentació de la sèrie que una de les seves prioritats a l’hora d’enfrontar-se al procés d’escriptura va ser prendre’s seriosament els problemes dels joves. Per això, tot i no estar emparentades temàticament, Yorkey va recórrer a True detective, Mad men i Breaking bad com a referents del tipus de ficcions a les quals estan acostumats els joves.

La mirada respectuosa i seriosa cap a l’adolescència no és un fet comú en la televisió. En aquest sentit, la ficció de Netflix recull el testimoni de produccions anteriors que han abordat aquesta fase de la vida des d’un punt de vista adult i poc complaent.

Les dues influències principals -confessades pels creadors de la sèrie- són Freaks and geeks i Es mi vida, dues produccions de culte però de vida efímera. La primera va ser produïda per Judd Apatow i aquí no es va poder veure fins que Netflix la va afegir al seu catàleg el 2016. Ambientada als inicis de la dècada dels vuitanta, barrejava les pors i els dubtes dels adolescents, interpretats, entre d’altres, per James Franco, amb música de Grateful Dead. La segona, protagonitzada per Claire Danes i Jared Leto, va esdevenir una ficció de referència a l’hora de parlar de les contrarietats de la pubertat. Emesa a Espanya a mitjans dels noranta per Canal+, la sèrie feia èmfasi en la desconnexió que sentia l’Angela, la protagonista, de tota la gent del seu voltant, principalment de la seva família.

La revolució de les periodistes a Amazon

Amazon Prime Espanya també llança novetats divendres. Es tracta de la primera i única temporada de Good girls revolt, drama ambientat a finals dels anys seixanta que explica la discriminació que patien les dones en les redaccions dels mitjans nord-americans. Tot i formar part de les plantilles com a periodistes, mai eren considerades com a possibles reporteres, una feina destinada només a homes. La sèrie explica el cas real de les treballadores del setmanari Newsweek, entre elles la guionista i cineasta Nora Ephron.

Més continguts de