Stand-up comedy
Mèdia 16/03/2022

El primer festival InRisus evidencia l'asimetria entre Catalunya i Madrid en la promoció de l''stand-up'

MPC, empresa de representació de còmics, coorganitza amb el Cruïlla aquest certamen humorístic

5 min
Berto Romero | CÈLIA ATSET

BARCELONA"I tu, també hi has anat?" A Twitter, VhatsApp, Telegram. Era la pregunta de rigor entre de tota la marabunta còmica de Barcelona fa un parell de setmanes. Anar a on? A la primera visita al país del controvertit Louise C.K., llegenda de l'stand-up comedy nord-americà que presentava en directe el seu xou, Sorry. Entre els espectadors hi havia la plana major dels humoristes barcelonins, que es miraven l'espectacle amb una mescla d'expectació, morbo i culpa de no haver resistit la temptació d'anar a veure un dels còmics cancel·lats en l'era Me Too més populars del món. Sigui com sigui, C.K., que no va deixar una sola butaca buida a la Sala Barts en els dos dies que hi va actuar, es va afegir a una llista de personalitats que es va omplint a pas de formiga. En els últims dos anys també han visitat la ciutat Ricky Gervais i Hannah Gadsby, tot i que l'australiana va haver de suspendre a última hora perquè va trencar-se una cama relliscant pel gel.

És un senyal de normalització: Catalunya comença a ser, cada vegada més, lloc d'aturada d'estrelles internacionals, un fet impensable fins fa no res. La rendibilitat de les visites respon a diversos motius, però és a partir de l'accés universal als espectacles nord-americans gràcies a Internet i les noves plataformes audiovisuals que s'ha multiplicat l'afició al gènere. D'aquesta militància n'ha derivat una cada cop més robusta escena local, que col·lecciona teatres plens i ha acostumat un nou públic local a l'stand-up comedy. "El circuit s'està enfortint, tot i que encara li falta per equiparar-se amb el múscul i indústria de l'escena madrilenya", explica la Maria Rovira, cofundadora d'El Soterrani i un dels grans talents de la comèdia catalana l'últim lustre. "Podem distingir tres escenes segons l'idioma -afirma-, en aquests anys l'stand-up en català s'ha consolidat, tot i que en pocs focus, en castellà ha guanyat igualment còmics i públic i en anglès gaudeix de bona salut". Aquesta tendència alcista ha cuinat un suflé que ha desembocat en el fet que avui comenci l'InRisus, el primer festival d'humor de Barcelona.

"La comèdia és el nou rock'n'roll", diu Pau Gil, el director de la trobada. No és un nouvingut al sector. La seva empresa, MPC, que coorganitza l'InRisus amb el Cruïlla, s'encarrega del management de bona part dels espectacles presents al festival: Berto Romero, La Vida Moderna o No te Metas en Política en són alguns dels més destacats. "La gent necessita espais de desconnexió. Fora del teatre tot són males notícies; en canvi, aquí dins t'oblides de tot durant una hora i mitja", diu Gil, que ha preparat un cartell que condensa espectacles a dotze sales de la ciutat. Cal sumar-hi una tretzena: el Palau Sant Jordi, on dissabte es farà el programa de David Broncano. "Som molt ambiciosos, volem ser una referència a escala europea", assegura el cap de l'InRisus. Durant quatre dies desfilaran pràcticament una cinquantena d'humoristes, mesclant propostes totalment antagonistes. De Toni Moog, un còmic acostumat a les acusacions de misogínia, a l'humor polític i feminista d'Ana Polo. Dels controvertits Mongolia, que el 2017 van fer burla de l'aplicació del 155, al compromès Marc Sarrats. Tot conviu sota el mateix paraigua de l'InRisus, un festival que vol fer de l'humor la seva bandera. 

Un cartell ajustat

Aquest nou esdeveniment segueix el rastre del Cruïlla, que ja fa dues edicions que organitza un escenari de comèdia per on han passat alguns dels noms més populars de l'escena estatal. De fet, els artistes que estaven més destacats al cartell de l'estiu passat eren tots del circuit de Madrid, un fet que es repeteix, en menor mesura, a l'InRisus. Aquests detalls han causat cert rebuig entre alguns còmics locals consultats per aquest diari, tot i que la majoria prefereixen no expressar-ho públicament. El mateix programador ho reconeix: "No hem fet el cartell que volíem, ens hem hagut d'ajustar a l'agenda dels artistes i alguns d'aquí ens han fallat", assegura Pau Gil, que diu aspirar a tenir una graella "de qualitat, amb oportunitats per a nous talents, amb molt contingut en català i paritari".

A banda de la sobrerepresentació madrilenya, també cal tenir en compte que bona part dels artistes participants tenen com a mànager l'empresa organitzadora de l'InRisus, un fet que tampoc s'ha rebut especialment bé. Josep Català, monologuista i també cofundador d'El Soterrani, recull el malestar per aquests fets recordant que els grans festivals de comèdia d'arreu el món "serveixen perquè la indústria i el públic coneguin nous espectacles i nous còmics, sense respondre a l'interès d'una productora concreta de donar visibilitat al seu catàleg". En aquest sentit, reclama "més autogestió i més programadors independents amb coneixements de comèdia".

Venga Monjas gravant un esquetx a l'Hospitalet.

Comèdia de casa

Un dels punts més controvertits ha estat la inclusió de l'espectacle Comèdia Km. 0, espai en què es concentra bona part del circuit local i la majoria de presència de la llengua catalana. Hi actuaran còmics tan potents com Charlie Pee, Kike García, Ana Polo o la mateixa Maria Rovira, com a Oye Sherman. "Tot festival ha de comptar amb l'escena de la ciutat on aterra i, en aquest sentit, em sembla bé. El nom de Km. 0, però, no em convenç gaire: sembla que el nostre principal valor sigui ser allà a prop", diu la còmica, una de les estrelles d'El Soterrani. Rovira també aprofita per recordar la poca reciprocitat existent entre circuits: "No m'entusiasma que hi hagi còmics i caps de cartell de l'escena madrilenya a festivals de Barcelona i que a l'inrevés no passi". Tampoc Josep Català veu clara l'aposta i reclama "més autoestima per part dels locals, que veuen els grans escenaris al servei de còmics de Km 620". En aquest sentit, fa poques setmanes es va presentar el cartell del festival Rio Babel, a Madrid, on actuaran Residente i C Tangana entre d'altres, i on hi ha un escenari d'stand-up comedy. Recompte? Zero còmics catalans.

La falta més dolorosa en aquest primer any és la de La Sotana, el podcast d'humor en català més popular del país: "Estaven convidats, però no han pogut venir per problemes d'agenda. Hi seran l'any que ve i volem que siguin una de les apostes per omplir un dels espais més grans", explica Pau Gil. Aquest diari s'ha posat en contacte amb La Sotana, que no han volgut confirmar, ni desmentir, que no actuïn per falta de disponibilitat. Això sí, cap dels seus membres tampoc participa individualment en el festival. La seva presència serà un dels reptes de l'edició vinent, una continuïtat assegurada pels organitzadors: "Serà la primera de moltes. Volem que Barcelona sigui la ciutat que més rigui del món durant tota una setmana", diuen. D'elements per aconseguir-ho en tenen un bon grapat: Venga Monjas, Miguel Noguera, Berto Romero, La Ruina, Ana Morgade i Charo López o Marc Sarrats asseguren espectacles solvents i contrastats.

stats