Javier Cercas demana que Sánchez es faci l’harakiri
Aquest dimarts El País incloïa un regal per a Pedro Sánchez: una formosa wakizashi, l'espasa tradicional japonesa de fulla curta, ideal per segar-se l’abdomen i provocar una mort tan honorable com aparatosa. Així calia llegir l’article de Javier Cercas, en què demanava que el president espanyol dimitís, perquè havia perdut la majoria social que li donava suport. No especificava, però, quin mecanisme d’avaluació de majories socials aplicava. ¿Potser el soroll mediàtic dels articles de la premsa que li resulta hostil, començant per aquella mateixa columna seva? Cercas considerava absurd que Sánchez brandés l’argument de mantenir la ultradreta a ratlla com a pretext per aferrar-se al càrrec. Segons diu, “la ultradreta ja participa en el govern”, perquè “el Procés va transformar [Junts] en un partit d’ultradreta”. I minimitza la por a un desembarcament del PP recordant que a Europa el 70% de les decisions els populars les prenen de bracet amb els socialistes. O sigui, que tot canviï perquè no canviï res, que ha estat la vella doctrina del bipartidisme de la Transició. En tot cas, la frase definitòria d’aquest reenquadrament ideològic de l’escriptor era: “Jo soc d’esquerres perquè aspiro que Espanya sigui una Noruega del sud, amb sol i tapes”.
Això sí, l’article de Cercas té un plot twist que no havia vist venir. A pesar de la solemne invocació inicial a la democràcia, la solució que proposa no passa pas per les urnes, sinó per una dimissió que permeti col·locar un president substitut de les files del mateix partit. Ahà, tot molt democràtic i visca la majoria social. M’imagino que García Page o Lambán han experimentat un clímax notable llegint l’article i han començat a fer caixes amb vista a mudar-se a la Moncloa. Què carai, que torni Felipe González, directament, i així ens estalviem totes aquestes marrades.
