Explica Pedro J. Ramírez en la seva carta o arenga setmanal a El Español que una vinyeta li va costar una trucada hostil de l’equip de Sánchez i un cop de destral a la publicitat institucional. El dibuix en qüestió és una paròdia de la cèlebre fotografia de Feijóo amb el narcotraficant Marcial Dorado a bord d’un iot i hi surt Pedro Sánchez en el lloc del líder del PP al costat de l’empresari Víctor de Aldama. Que li tanquin l’aixeta dels anuncis institucionals no em preocupa. El govern d’Isabel Díaz Ayuso li ho compensa amb escreix, a aquest mitjà que li sol fer la pilota els dies parells i l’ensabona els senars. Però que la Moncloa es mobilitzi per un acudit, si és cert, causa com a mínim sorpresa: hi ha afers més urgents a resoldre, fins i tot sense sortir de l’àmbit informatiu. Tenim unes televisions privades amb interessos polítics evidents, tertúlies on seuen pseudomitjans, digitals que esbomben notícies amb una relació només tangencial amb la realitat o programes que diuen mirar a l’horitzó, però en els quals la mirada és tan curta que no supera el pam dels propis prejudicis.
D’altra banda, el diari Abc ha prescindit de Puebla, el seu vinyetista amb qui portaven més de vint anys. Precisament des del programa d’Iker Jiménez s’assenyalava la coincidència entre la seva sortida i un acudit en el qual deia que a les vies de tren hi havia unes marques estranyes, en forma de “mordidas”, jugant amb el doble sentit. Ara bé, no hi ha proves que hi hagi una relació de causa i efecte: l’afectat no ha dit res, tot i que en una entrevista recent sí que afirmava que li resultava més fàcil criticar el PP que el PSOE. Els socialistes tenen tot el dret de denunciar una fatxoesfera que es passa els estàndards periodístics per l’arc de triomfal per perjudicar-los. Però el victimisme no pot ser l’excusa per, de sotamà, emprendre una campanya contra l’humor.
