Gisèle Pelicot, la dona a qui el seu marit va drogar per violar-la juntament amb altres homes, ha publicat Un himne a la vida, un llibre que explica la seva història. Isabel Galí, la corresponsal de TV3 a París, la va poder entrevistar aprofitant la promoció editorial. D’aquella conversa n’han sortit dues cròniques, per al Telenotícies migdia i per al Telenotícies vespre, que es van emetre aquest dimarts. Dues peces on Galí selecciona les declaracions més rellevants de Pelicot per condensar-les en el poc temps que permet el format de l’informatiu.
Gisèle Pelicot és l’entrevista que tot periodista voldria fer. És una de les figures amb més rellevància del 2025, no només a França sinó al món sencer. La seva actitud ha sigut un exemple global que ha provocat un punt d’inflexió en l’enfocament mediàtic de les agressions sexuals: és l’artífex que la vergonya hagi canviat de bàndol. A més, el seu cas ha obligat a modificar el Codi Penal a França.
Per tot plegat, resulta decebedor que l’oportunitat de la televisió pública d’entrevistar Pelicot, en mans d'una excel·lent periodista com Isabel Galí —que va cobrir també el judici—, hagi quedat reduïda a dues cròniques de dos minuts. Si calculem la durada de les intervencions de Pelicot en cada una, no sumen ni un minut en total: 37 segons en la crònica del migdia i 50 segons en la del vespre. A la plataforma 3Cat es pot trobar una peça de set minuts que recull les respostes de Pelicot. Han esborrat Isabel Galí i s’han escapçat les seves preguntes per vendre cada declaració com un titular.
És una llàstima i una oportunitat perduda. Però, sobretot, és indicatiu del poc valor que es dona al periodisme a TV3. A la cadena, només es venen amb bombo i plateret les entrevistes dels espais d’entreteniment fetes per les estrelles de la casa. Tot queda reduït a l’espectacle i el morbo. Però no tothom necessita una orquestra o un decorat carrincló per fer bé la seva feina.
Vam aguantar mesos d’autobombo sobre les grans transformacions del plató dels Telenotícies i l’aposta del 3CatInfo. Però ha sigut una qüestió formal, un aparador. Molta pantalla vertical i molta càmera, però cap olfacte ni criteri per prestigiar la redacció i per cedir el protagonisme a periodistes que no formen part de l’elenc de presentadors. ¿Com és que en cap programa de TV3 no hem pogut veure l’entrevista completa d’Isabel Galí a Gisèle Pelicot? ¿Per què aquesta manca de generositat? Hem deshumanitzat el periodisme. Tot ha de quedar ben encaixadet dins el TN, ben retalladet i picadet per a les xarxes, buscant una viralització que desproveeix el periodisme de personalitat. La tonteria ha passat per davant de l’important. Hem perdut la mirada ampla, el valor del diàleg, el to i l’ofici ben fet. Si una periodista de TV3 entrevista Gisèle Pelicot, no desaprofiteu la seva feina.
