Per encarnar el centre moderat s'ha de ser de centre i moderat o, com a mínim, simular-ho posant-hi una mica d'interès. Albert Rivera ha passat com una exhalació pel firmament polític espanyol en un trànsit iniciat a Barcelona que ha anat des de la socialdemocràcia al centre liberal i s'ha ancorat finalment en posicions bàsicament anticatalanistes amb tocs autoritaris. La seva ha sigut una intensa i gens menyspreable contribució a l'enverinament del debat públic que ha culminat competint directament amb la ultradreta i perdent la partida. Rivera va ser l'esperança d'alguns empresaris per fer un "Podem de dretes" i durant uns anys va aconseguir mimetitzar-se en els salons.

No va ser fins que va conèixer Luis Garicano, que va donar un corpus econòmic liberal al partit, que Rivera va tenir una línia ideològica més enllà de demonitzar el sobiranisme, però la jove promesa va arribar a la capital i va quedar enlluernat. Rivera va creure que podia deixar de ser el líder d'un partit frontissa liberal capaç de contribuir a la governabilitat i va intentar ocupar l'espai del PP. Marejat pels rèdits mediàtics i econòmics de l'enduriment del discurs contra el catalanisme, la promesa política de l'Íbex va apostar a tot o res i el resultat ha sigut perdre dos milions i mig de vots en set mesos. Avui Ciutadans torna a la casella de sortida amb 40 diputats menys i la jove promesa convertida en expromesa.