Aportacions d’Eduard Fontserè a la ciència universal (1970)
Peces històriques
De l’article del periodista Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899-Barcelona, 1996) a La Vanguardia (19-IX-1970). Traducció pròpia. Ahir va ser el 155è aniversari del naixement d’Eduard Fontserè (Barcelona, 1870-1970), meteoròleg, sismòleg, astrònom, fundador de l’Observatori Fabra i del Servei Meteorològic de Catalunya, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Va morir acabats de complir els 100 anys.
Hi ha dues aportacions d’importància principalíssima que el doctor Eduard Fontserè va fer a la ciència universal, tal com recordava fa poc el doctor Lluís Solé Sabarís: el Servei Meteorològic de Catalunya, amb el qual va fonamentar la meteorologia operativa catalana amb unes 340 estacions escampades arreu de les terres catalanes, i l’Observatori Fabra, des del qual va posar les bases per al coneixement sismològic del nostre país. El doctor Fontserè, cessat per un decret de 7 d’agost de 1939 com a director de l’esmentat Servei, que dirigia des del 1921, i jubilat com a catedràtic de Geodèsia de la Universitat de Barcelona el 13 d’agost de 1940, havia suportat amb enteresa la destrucció de l’obra de tota la seva vida. Algun cop havia dit: “Si ho haguessin destruït per crear una obra nova i ben muntada, no em sabria greu, però és el cas que no s’ha fet res positiu, i el mateix Observatori del Turó de l’Home, al Montseny, està gairebé abandonat”. Precisament el Centre Excursionista de Catalunya, amb motiu del centenari del doctor Fontserè, ha acordat posar una placa commemorativa al Turó de l’Home, on hi havia creat l’observatori. [...] Eduard Fontserè també va ser fundador de la Societat Geogràfica de Barcelona. […] De la seva obra Elementos de ciencias físicas y naturales en van sortir sis edicions a partir del 1912. Aquest llibre, publicat en la versió catalana d’Artur Martorell el 1932, i una altra obra, Elements de geografia, escrita amb la col·laboració de Josep Iglesias i editada el 1938, són treballs dels quals és sobrer fer-ne més elogis. Són obres bàsiques, elaborades a consciència. En la bibliografia de Fontserè hi ha també El cel de Catalunya, el seu magnífic discurs d’obertura de curs de l’Ateneu Barcelonès el 20 de març del 1935, quan va ser elegit president d’aquesta entitat. Altrament, el doctor Fontserè va ser responsable durant setanta-dos anys del Servei Horari Municipal de l’Acadèmia de Ciències. Cada dia, ja sigui amb revolucions, bombardejos, nevades, vendavals i tota mena d’inclemències, el doctor Fontserè va anar a aquella Acadèmia de la rambla dels Estudis per efectuar el control horari que li havia confiat l’Ajuntament barceloní. […] L’any 1927 va posar en marxa el primer programa diari de ràdio dedicat a la previsió del temps. Ja seria hora que tot el prodigiós arxiu científic del Servei Meteorològic de Catalunya, portat a Madrid i a Salamanca després de la guerra, fos degudament retornat a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona o a la Diputació de Barcelona, institució que va substituir la Generalitat de Catalunya, de la qual depenia aquell servei [aquest article es va publicar el 1970]. Aquesta documentació científica, un cop recuperada i dipositada a la Biblioteca de Catalunya –avui, ¡central!– podria posar-se al servei dels estudiosos després de trenta-un anys d’estar immobilitzada. [...]
