13/06/2022

Crisi o col·lapse alimentari?

3 min
Collita del blat a Banha, Egipte, el 25 de maig. Egipte és un dels principals importadors de blat del món i la situació actual l'ha forçat a augmentar la producció pròpia.

Des de fa unes setmanes observem com els dos bàndols de la guerra es retreuen la interrupció de l'exportació del gra d'Ucraïna cap a tercers països i la crisi alimentària que pot derivar-se'n. ¿La guerra serà la responsable d'un nou episodi de fam? ¿Estem parlant d'una crisi conjuntural o d'un col·lapse del sistema alimentari globalitzat?

Encara que sabem que la guerra està afectant una zona molt rica i productiva en l'escenari mundial de cereals, com explica l'Oakland Institute (un grup d'experts en aquestes temàtiques), les dades de l'ONU detallen que per a aquest any al món es disposa d'un nivell suficient de reserves de cereals. També ho confirma el Banc Mundial, que ha assenyalat que les existències mundials de cereals estan en un nivell històricament alt i que unes tres quartes parts de les exportacions del blat de Rússia i Ucraïna es van poder entregar abans del començament de la guerra. En el cas concret d'Ucraïna la collita anterior a la guerra va ser de rècord i segons dades del seu ministeri d'Agricultura, el país ha exportat 46,51 milions de tones de cereal, enfront dels 40,85 milions del curs anterior.

Amb aquestes dades es fa complicat atribuir la crisi alimentària a una mancança d'aliments i més encara quan sabem que de tots els cereals produïts al món, una tercera part són dedicats a la producció de pinsos per engreixar animals (que podrien pasturar) i a la producció de combustibles per omplir els dipòsits dels cotxes. De la mateixa manera que als EUA el 40% del blat de moro es dedica a fabricar combustible i un altre 40% es dedica a pinsos, a Catalunya dues terceres parts de la terra agrària també la dediquem a pinsos per mantenir-nos com una potència al capdavant de la producció i exportació de carn.

Ja ho vam aprendre d'altres crisis alimentàries: en un sistema en què l'alimentació no és res més que una mercaderia, la fam no va lligada a la producció sinó al preu dels aliments, que, si és molt alt, impossibilita a la gent més empobrida accedir a una dieta suficient. I encara que sembli estrany, tampoc la configuració dels preus té gaire a veure amb la quantitat d'aliments de què disposem. Les grans collites mundials, convertides en contractes de futur, formen part de les carteres dels fons d'inversió, que juguen amb elles com qui aposta a les cartes. I aquí sí, la guerra i l'escenari que pot provocar a mitjà termini són els que fan molt atractiu invertir els diners en aquests fons. Això és el que està passant. Des de l'inici de la guerra dos dels grans fons lligats a les primeres matèries han passat de bellugar 197 milions d'euros en el món agrícola a 1.200 milions, com explica l'ONG Lighthouse Reports.

Les dades que comptabilitzen les persones que pateixen una situació extrema de fam també ratifiquen que tenim un problema més greu que la mateixa guerra. Efectivament, el conflicte d'Ucraïna pot provocar que uns 50 milions de persones passin a formar part d'aquest terrible balanç, una quantitat, però, que no és gaire diferent dels 40 milions de persones a qui això va succeir l'any passat. De fet, en els últims anys la xifra no ha deixat de créixer: l'any 2016 es parlava de 108 milions de persones al planeta en aquesta situació de fam aguda i, fins abans de l'esclat de la guerra, la quantitat va doblar-se fins a arribar als 193 milions.

El veritable problema alimentari és permetre que un dret vital com l'alimentació depengui d'un sistema de mercat capitalista controlat, literalment, per 4 corporacions. I si a això hi sumem el que representa haver industrialitzat la producció alimentària, tenim els dos ingredients perfectes per afirmar que de les crisis puntuals passarem al col·lapse. Depenem d'un sistema alimentari que ha deixat de banda l'art de millorar i enriquir la terra amb matèria orgànica per mantenir-la dopada amb fertilitzants artificials fets amb derivats del petroli i el gas natural, dos productes que –com a béns finits que han tocat sostre extractiu– escassejaran i tindran un preu cada vegada més alt. Depenem d'un model que no només és corresponsable de la crisi climàtica que empitjora el rendiment de les collites, sinó que descansa en molt poques varietats d'aliments i els fa poc resilients per adaptar-se a les conseqüències d'aquesta crisi.

Sobre els nostres caps volen els voltors especulatius, perquè oloren i veuen que un sistema alimentari industrialitzat i capitalista és una quimera.

Gustavo Duch és coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria'