Les conviccions
EscriptoraL'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, demana als ciutadans que expressin les seves conviccions en els àmbits personals o privats en lloc de fer-ho en els compartits i ha demanat "respecte" per l'espai públic del municipi. Diu que els carrers, els parcs i les places de la localitat són de tots els habitants.
Una convicció esdevé política quan algú deixa de respectar-la. I quan algú deixa de respectar-la s’ha de reivindicar. I, llavors, deixa de ser personal i privada i se n’ha de demanar la visibilitat en l’espai públic. Per exemple, la llengua que parlem, la sexualitat que practiquem o la religió o laïcitat de cadascú poden ser coses privades en tant que formen part de la nostra manera de ser al món. Però si vet aquí que discriminen la nostra llengua, la nostra sexualitat o la nostra religió, sortirem al carrer a reclamar els nostres drets. El parlant d’una llengua amb estat pot considerar, esclar, que el parlant d’una llengua sense estat i minoritzada (que no minoritària) està fent política quan reclama a l’espai públic allò que ell ja té per defecte. I un heterosexual pot pensar que els LGTBI fan política quan reclamen el que ell ja té per defecte. Reclamar la llibertat d’uns polítics empresonats per delictes fets a mida, reclamar que un raper no vagi a la presó per les coses que ha dit, pot ser excèntric a Berlín. No ho és a Terrassa.
Ser a l’espai públic i dur un determinat tipus de roba, resar, fumar un porro, parlar un idioma, beure alcohol, donar el pit al teu fill, portar una samarreta del Che, cantar 'L’estaca', fer-li un petó a algú del teu mateix sexe, inaugurar un carrer, llegir... és expressar les conviccions. És fer política. Potser el que vol dir l’alcalde és que es pot dir de tot excepte reclamar la llibertat dels presos polítics. I a tothom que et diu que això ho has d’expressar en privat (a casa, per exemple, com quan et deien que el català era per “parlar-lo a la cuina”) jo li preguntaria, només: “Et sembla bé, doncs, que siguin a la presó? Sí o no?” En un cas així no pots no saber / no contestar.
