Epstein, el preu del poder

És del tot recomanable que llegiu el treball periodístic que han fet, en aquest diari, Albert Llimós i Cesc Maideu amb els arxius d'Epstein: ells s'han immergit en el magma de poder, proxenetisme, obsessions sexuals, diners i relacions internacionals i hi han posat ordre. Això permet que ens puguem fer la idea no tan sols de la magnitud, sinó també del significat d'un imperi de la brutícia com el que governava Jeffrey Epstein amb mà de ferro i guant de seda. Epstein i els seus agraïts súbdits, persones riques i poderoses dels dos costats de l'Atlàntic que no es cansaven d'elogiar i agrair Epstein per tot allò que els donava. “Et trobo a faltar”, “T'estimem molt”, “Ets una part molt important de la meva vida” i altres expressions per l'estil són habituals en els correus que rebia Epstein de part de vips d'arreu del món que s'havien avesat als seus serveis. Des de magnats de la banca i de la moda fins a princeses de les monarquies europees, així com les esposes de Woody Allen i del lingüista i intel·lectual Noam Chomsky.

Chomsky és un referent de l'esquerra mundial que més o menys tothom ha citat alguna vegada a la vida com a font d'autoritat. D'autoritat intel·lectual (com a lingüista és un puntal de la gramàtica generativa) però també d'autoritat moral. La idea de Chomsky freqüentant la companyia d'una rata com Epstein, i acceptant-ne complagut els afalacs i els regals, i fins i tot agraint-los, és objectivament desagradable. Una cosa semblant passa amb Woody Allen, un cineasta que ha dirigit una pila de pel·lícules excel·lents (“obra mestra” és una expressió absurda, però alguns films d'Allen s'acosten molt al que es pretén dir) i que, a més, ha estat sant de la devoció progressista. Tot i que la seva aparició als arxius d'Epstein no sorprèn tant, perquè Allen fa molt de temps que posa a prova allò de separar l'artista de la persona.

Els arxius Epstein, com adverteixen Llimós i Maideu, no mostren només la història d'un proxeneta que ven sexe amb menors d'edat a homes rics d'arreu del món. És també, com escriuen ells, “una història de diners i política, i, sobretot, de poder". I continuen: "Epstein utilitzava el sexe per obtenir favors i influència. Però també per obtenir informació i fer créixer la seva fortuna”. Era un pacte fàustic: a canvi de l'eterna joventut (la de les víctimes), Epstein adquiria l'ànima dels seus clients, a qui ell tractava com a amics. Tots sabien que això era un engany, però hi accedien de bon grat. La fantasia del plaer prohibit, de guaitar dins el mal o fins i tot de quedar-s'hi a viure una bona temporada, i de fer-ho amb completa impunitat, tenia més pes que totes les prevencions i cauteles de què poguessin envoltar-se aquests personatges poderosos. Si creuem la lectura dels arxius d'Epstein amb la Decadència i caiguda de l'Imperi Romà, de Gibbon, se'ns fa palesa l'evidència que, pel que fa a la condició humana, el progrés no existeix. Els patricis i cèsars romans, i les seves depravacions, ens avisen a més d'una cosa: el declivi dels imperis, a més de grotesc i letal, és llarg.