01/05/2022

Higiene democràtica

4 min
Higiene democràtica

La qüestió no és si a Espanya s’espia. Òbviament que s’espia. Com a tots els països europeus de l’entorn. Com tantes vegades, a Espanya, la veritable qüestió és amb quina impunitat s’actua contra l’altre. És a dir, quin cost democràtic es paga quan es traspassa i es violenta la llei i quin control democràtic s’exerceix sobre el poder. Està clar que l’extralimitació dels serveis secrets i l’activitat al clavegueram seran tan intenses com superficials siguin les conseqüències de conculcar drets ciutadans com el secret de les comunicacions o la defensa i l’expressió de les idees dissidents.

Pegasus podria haver interferit directament, per exemple, en la preparació de la defensa de Jordi Cuixart o en la negociació del president Aragonès per al suport a la majoria de la investidura espanyola. L’espionatge massiu amb el programa israelià Pegasus és preocupant pel fet en si i les seves conseqüències polítiques i judicials. Però encara ho és més la naturalitat amb què bona part dels partits polítics, l’opinió pública i la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles, consideren que l’extralimitació del poderós és una anècdota, un mal menor per preservar el gran principi general, el que tot ho justifica: la unitat d’Espanya. Seria una ingenuïtat digna del 2017 pensar que és exclusiva de l’estat espanyol l’extralimitació de l’espionatge, però és absolutament exigible que els responsables paguin quan l’activitat il·legal és descoberta i que s’exerceixin mesures de control parlamentari per evitar la impunitat d’actuació.

Ni garanties ni equilibris

Els mecanismes de garantia, de contrapesos democràtics, queden en aquest cas a la intempèrie. Els serveis d’intel·ligència espanyols han de retre comptes davant l’executiu a la comissió delegada del govern per a assumptes d’intel·ligència, amb presència dels ministeris de l’Interior, Defensa, Economia i Exteriors. En depèn la directiva d’intel·ligència que marca els objectius del CNI. I en matèria de fons reservats són responsables la ministra i el president, al qual la primera ha d’informar segons la llei del 1995.

Però fora del govern? A Bèlgica, el Canadà i els EUA es constitueixen comissions independents. A Espanya el CNI hauria de sotmetre’s al control parlamentari a través de la comissió de despeses reservades del Congrés. Però l’anomenada comissió de secrets ha passat anys sense reunir-se i tampoc no té el dret d’exigir tota la informació, ni en cap cas de fer-la arribar a l’opinió pública. D’aquesta manera, fins i tot fent les preguntes adequades no es pot estar segur que el CNI aporti la informació necessària per exercir la fiscalització democràtica.

Estem davant d’un cas que Citizen Lab apunta que seria el d’una intervenció massiva de les comunicacions del nucli polític i de l’activisme independentista i que la ministra s’esforça, amb més determinació que encert, en considerar selectiu. Com que resulta poc creïble que el jutge responsable hagi acceptat massivament violentar els drets fonamentals, entren en escena les insinuacions que hi ha elements descontrolats en el si de la Policia o la Guàrdia Civil.

És avui responsabilitat dels jutges penals investigar i deixar clar si a Espanya hi ha un espai d’impunitat. Vaja, on actua i qui. De moment, la denúncia de l’expresident del Parlament Roger Torrent i el regidor de Barcelona Ernest Maragall fa un any i mig que està encallada al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona esperant sol·licituds d’informació enviades a Israel (NSO) i Irlanda (WhatAapp).

Primavera a Sanxenxo

La tempesta que el govern del PSOE esperava que passés només s’ha agreujat amb una Margarita Robles encarnant el paper de capità general que justifica l’espionatge als independentistes. Però Sánchez no servirà el seu cap a pocs mesos d’unes eleccions a Andalusia i quan ella diu el que pensa bona part del partit. De moment, Bildu li ha salvat la majoria parlamentària i Sánchez confia que el temps i les visites de cortesia calmin els republicans, que tenen una bona oportunitat per dir que posen la taula de negociació en el congelador en el qual ja era.

L’escàndol és del tot inoportú quan es pretenia culminar l’operació Renove de la monarquia amb l’aprovació del decret d’estructura i funcionament de la Casa del Rei, aprovat pel consell de ministres. De les novetats no en van ser informats per la Casa del Rei els grups parlamentaris d’ERC, JxCat, Bildu, la CUP i el BNG. Potser perquè els seus votants no paguen impostos dels que financen la Corona ni són els ciutadans als quals es deuen les institucions.

Felip VI ha fet públic el seu patrimoni, que serà fiscalitzat pel Tribunal de Comptes però no pel Parlament. El més destacat de l’operació és el que no es farà. S’evita així aprovar una llei de la Corona que abordi una possible retallada de la immunitat del cap d’estat, limitant-la als actes realitzats en exercici del seu càrrec. L’operació maquillatge posa les bases perquè l’emèrit aparegui qualsevol dia de primavera per Sanxenxo com si no hagués passat res.