DIETARIVV

17/3: Escolta, Espanya?

Tota manifestació vol ser un missatge. O més d’un. I un missatge informa de l’actitud de l’emissor i de la del receptor. La manifestació a Madrid pel dret a l’autodeterminació confirmava la capacitat de mobilització pacífica i cívica del sobiranisme català. I aquí la notícia és que això no s’ha diluït en els últims mesos, no s’ha aigualit. La manifestació també volia visualitzar que el sobiranisme té aliances amb sectors de la resta de l’Estat, per la via dels drets democràtics. I s’ha vist que aquestes aliances existeixen, però que són limitades. Però la novetat de la manifestació era el receptor del missatge: era la primera vegada que això s’anava a dir a Madrid. I s’han vist coses interessants. Que l’activisme hostil contra la proposta sobiranista està en mans de l’extrema dreta, en règim gairebé de monopoli. Que l’actitud del conjunt de la ciutadania és més d’indiferència i llunyania que no pas d’hostilitat. Que la Policia i, sobretot, la Guàrdia Civil tenen una certa tendència a la sobreactuació política simbòlica. I sobretot que el Madrid oficial té una enorme capacitat d’ignorar tot allò que no vol sentir. Ignorar per tal de poder menysprear. No escoltar per no haver de sentir. No hay peor sordo que el que no quiere oír.

Més continguts de