La mort del Noi del Sucre, líder obrer (1923)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’editorial de 'La Publicitat' (13-III-1923) arran de l’assassinat –abans-d’ahir va fer cent anys– de l’anarcosindicalista Salvador Seguí, el 'Noi del Sucre' (Tornabous, 1886 - Barcelona, 1923). Portada de 'La Campana de Gracia' (17-III-1923) amb els apunts de Ricard Opisso Ricard (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) que representen el lloc de l’atemptat i el cadàver a l’Hospital Clínic.
La dramàtica mort d’En Salvador Seguí, líder del sindicalisme català, no solament ha causat una general sensació adolorida, sinó que ha fet veure a tots els barcelonins, a tots els catalans, a tots els homes de cor i de consciència, la necessitat urgentíssima, inajornable, de posar remei o aturador a la crisi de violència homicida que, amb alternatives i canvis misteriosos, ve sofrint la ciutat nostra. Davant el cadàver d’En Salvador Seguí hauria de produir-se una nova reacció en els homes de tots els estaments i de totes les idees que promogués l’esforç definitiu per acabar la malura terrorista, que és el nostre més espantós cranc social i que portarà, si no és extirpada, ensems la caiguda i la deshonra de la nostra capital. No sabem els mòbils efectius ni el ver caràcter de l’assassinat del Noi del Sucre. És possible que això no se sàpiga mai, cadascú creurà una versió o tindrà una convicció moral. Un tràgic misteri més, florit sinistrament en els carrers de Barcelona. Però sigui la que sigui la causa o la finalitat del crim, aquest és en absolut injustificable i vituperable. [...] Ni situant-se en el pla rancuniós de les represàlies es pot comprendre l’assassinat d’En Salvador Seguí. Ell era, dins el camp de les seves idees socials radicalíssimes, un temperament moderat. S’havia manifestat sempre contrari als atemptats i als procediments de violència individual. Aquest fet ha donat origen, probablement, a la versió que presenta En Seguí com a víctima de sindicalistes extrems o dels anarquistes. Tampoc en aquest aspecte tindria cap explicació racional el crim, perquè la moderació d’En Seguí estava completament inspirada en l’interès de la causa obrera i en l’afany d’arribar per camins practicables a una societat millor. [...] La figura d’En Salvador Seguí, àdhuc sense el final tràgic de la seva vida, és interessantíssima. Tots els qui el coneixien i el tractaven poc o molt podien comprovar ben aviat que era un home d’alta vàlua, dotat d’un extraordinari talent natural. Si hagués pogut tenir una adequada formació intel·lectual, hauria estat un dels més eminents polítics catalans. [...]
