¿No hauria d’anar parant?

Trobo que estem molt poc amoïnats per l’activitat del volcà Cumbre Vieja, a les illes Canàries, que ja fa quatre setmanes que dura. A mi, sincerament, em tranquil·litzaria que anés parant. I si no para? Trobo que des del primer dia no ens hem amoïnat gaire. Sí que en Piqueras ha anat allà a deixar inservibles les americanes, per mor de la cendra, però no veig que ni els tertulians de ràdio, ni els de bar, lamentin gaire les set mil persones evacuades, ni la lava que està caient al mar. Ni tan sols un “Jo no soc vulcanòleg però...” ha encapçalat cap frase.

Diria que aquesta tranquil·litat i calma vulcanològica s'explica per fet que el fenomen no és culpa nostra. Dels humans, vull dir. Sembla que el fenomen és culpa de la imprevisible natura i no pas de la nostra set de recursos planetaris, del nostre estil de vida depredador i de les emissions de gas que produïm. Potser per això ens ho mirem calmosament. De fet, ja ho va dir la ministra de Medi Ambient espanyola els primers dies de foc: “És una bona oportunitat per fer turisme”. Tira’n un tros a l’olla.

Jo no voldria alarmar ningú, ni fer-me la cunyada. Però sí que m’agradaria recordar que Plini el Vell també s’ho va prendre amb una mica de calma, allò del Vesubi, i l’home va acabar com va acabar. Malament. Ho sabem no pas per ell, pobre home, sinó per Plini el Jove. La il·lusió que li feia veure l’erupció va fer que es morís asfixiat, després de sopar com un rei, i de repetir que les flamarades que es veien eren fogaines dels pagesos. De fet li va dir al jove si el volia acompanyar i ell li va contestar (no sabem si com a excusa o no) que preferia quedar-se a estudiar. O era molt aplicat o era un savi.