Amb els pixats al ventre
El govern espanyol podrà aprovar avui el seu pla d’estalvi energètic, o sigui: aire condicionat limitat a 27 graus a l’estiu i calefacció a 19 graus a l’hivern, llums d’aparadors a les fosques a les 10 del vespre, abonaments per a Rodalies, etc. Els ministres han sortit amb expressió amoïnada a advertir-nos que “l’hivern serà dur” i que molt malament el PP per no donar un cop de mà davant el panorama.
El pla és imprescindible (alguna cosa has de fer si la UE et demana que rebaixis el consum de gas) però aquesta urgència és una comèdia desesperant en un país on els governs viuen al dia i el futur ja l’entomarà el que vingui al darrere.
Ara el bitllet de tren serà més barat, sí, però el servei no serà millor. Quants centenars de milers de catalans no agafarien cada dia Rodalies en comptes del cotxe si s’hi hagués invertit com fa anys que clamem en el desert?
Espanya sabia des de feia dècades que el 2021 s’acabava el peatge de l’AP-7. Va arribar el dia i no tenien a punt ni la retirada de les cabines dels peatges. I encara és l’hora que posin algun sistema de pagament. Deu ser que som rics i que amb els diners que ens sobren de les pensions podem pagar les autopistes que vessen de cotxes.
Sabíem que estem en ple canvi climàtic però fins que no ha començat la guerra a Ucraïna no ens hem preocupat de gastar menys gas i menys gasoil de calefacció. En un país amb tant de sol com aquest, ¿no fa molt de temps que tothom hauria de tenir un panell solar a la teulada o al terrat de casa? ¿És decent el preu a què paguem la llum i els beneficis que fan les elèctriques? El cas de Catalunya és especialment vergonyós: som a la cua d’Espanya en renovables.
Macron ho ha dit en termes més filosòfics: a Europa ha arribat el final de l’abundància i som davant una gran sacsejada. Aquí, que no som tan florits, diem, senzillament, que l’hivern ens ha agafat amb els pixats al ventre.
